Reformar l’administració: solucions ineficaces

A l’edició de l’ARA del passat 11 de maig es va publicar un article del rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, amb el títol “Un salt endavant per al sector públic català”. Comparteixo plenament amb el Sr. Lafuente el desig de reformar l’administració per fer-la més útil als ciutadans. Tinc, no obstant, discrepàncies quant a la forma que planteja. El Sr. Lafuente afirma que la transformació del sector públic “ha de pivotar sobre tres pilars fonamentals: la digitalització, la tecnificació del personal i el reconeixement dels qui s’hi dediquen”. M’arrenglero amb la tesi de l’economista Daron Acemoglu, quan afirma que la prosperitat dels països radica en tenir bones institucions. Sense bones institucions, i l’administració pública n'és una de fonamental, serviran de ben poc un millor finançament per a Catalunya o el traspàs de Rodalies. En conseqüència, ens juguem molt en l’operació de la reforma i, per tant, hem d’encertar en el que cal fer.

1. La digitalització. Quan algun grup social ha presentat a l’autoritat pública, sigui municipal o sigui de la Generalitat, les seves queixes per la hiperburocràcia, la resposta ha estat automàtica: digitalitzarem! Doncs bé, el sector públic de la Generalitat de Catalunya ocupa una de les primeres posicions entre les regions europees en digitalització (Índex d’Economia i Societat Digital de la Unió Europea), però, en canvi, ocupa les darreres posicions en qualitat de govern (European Quality of Government Index). Per tant, digitalitzar no és la solució si, prèviament, no hem esporgat el procediment administratiu. Si no ho fem així, acabem digitalitzant patologies. ¿Són necessàries les tecnologies digitals? Evidentment que sí, però sempre orientades a la millora de l’eficàcia i l’eficiència dels serveis públics, cosa que no ha estat així.

2. Tecnificació del personal. Els funcionaris de la Generalitat es fan un tip de fer cursos per a l'ús de les tecnologies digitals i per a la gestió. Ningú es queda enrere en aquest procés. Però cal aplicar aquests coneixements a la millora de la qualitat dels serveis. Dir que l’administració pública ha de captar talent, sense altres consideracions, és una manifestació buida. Si avui col·loquem una persona talentosa en algun dels molts llocs de la nostra administració, el més probable és que s’acabi convertint en un buròcrata. Un enginyer que treballi al sector privat s’orientarà a resultats. Aquest mateix enginyer, col·locat a l’administració pública, s’orientarà al compliment estricte de la norma. Vol dir això que la nostra administració no necessita talent? I tant que en necessita, però per a treure’n profit és necessari canviar la configuració organitzativa de la nostra administració, canviar el seu ADN, posant el ciutadà en el centre. El primer que cal fer és definir i separar l’espai de la política de l’espai de la gestió, és a dir, implantar la direcció pública professional, com fan els països avançats en qualitat de govern. No puc, per la dimensió de l’article, estendre’m en aquesta qüestió.

3. Reconeixement dels qui s’hi dediquen. El reconeixement dels qui s’hi dediquen ha de ser resultat de la qualitat dels serveis públics que presten. És obvi que hi ha una imatge desajustada dels treballadors públics, però la solució no està en demanar-ne el reconeixement, sinó en prendre decisions polítiques que s’orientin a la millora de la prestació dels serveis. I d’aquí vindrà el reconeixement legítim de la seva tasca.