Sé cert que d'aquí a 50 anys qualcú parlarà dels intel·lectuals que han crescut durant la darrera dècada del segle XX i la primera del XXI. Per això i perquè mai no he cregut en les sentències apocalíptiques ni compartesc allò que diu que qualsevol temps passat fou millor, em neg a dir que amb Gregori Mir, que ha passat a l'altre món aquest darrer diumenge del mes de febrer, ens ha deixat un dels darrers intel·lectuals mallorquins.
Ha mort, això sí, un gran intel·lectual, un dels darrers de la generació que a Mallorca va treballar en l'adveniment de la democràcia i, endinsats en el sistema parlamentari, va ser un dels que entengueren que les Illes havien de prendre les seves decisions com a condició bàsica no només per a l'equilibri econòmic sinó especialment per mantenir la cultura i la llengua vives.
Gori Mir, com Josep Melià, tenia un d'aquests caparrots capaços d'encabir un pensament transversal que, sumant àmbits diversos (el dret, l'economia, la política o la cultura), poden vertebrar un país, si més no intel·lectualment. Creia en Balears, fou un dels cofundadors d'Unió Balear i practicava, com el mateix Josep Melià, aquest exercici de fer un assaig per poder conèixer i entendre un concepte. Melià ens deixà 'La nació dels mallorquins', mentre que Gori Mir (amb el nom d'Anselm Llull) signà 'El mallorquinisme polític (1840-1936). Del regionalisme al nacionalisme', entre altres obres que, com la mateixa de Melià, fonamenten amb coneixements, motius i fets allò que va molt més enllà d'un desig.
Converses plenes de saviesa, gust pel bon menjar compartit, lectures ben apreses, investigació dels fets, implicació i compromís. Isabel Peñarrubia va batiar Gregori Mir com "un dels nostres homenots". Està ben vist perquè, seguint Pla, sí que hi ha un patró força comú en tota aquesta generació d'intel·lectuals que, com Gregori Mir, entengueren i treballaren per tornar a posar els fonaments del país.