Putin i Prigojin, dos derrotats
Estem a Sant Petersburg, l’any 1996. Dos homes entren al luxós restaurant Stáraia Tamójnaia (La Vella Duana), s’entaulen i demanen uns blini amb caviar. El mateix amo del restaurant els serveix i, amb els plats sobre la taula, ell també seu per fer-los companyia. Han passat cinc anys des de l’esfondrament de la Unió Soviètica i la Rússia de Ieltsin, tot i que es democratitza, cada cop cau més en les mans dels novie russkie, els homes de negocis corruptes que saben aprofitar les llacunes legals. Els tres homes entaulats que parlen de negocis són l’alcalde de la ciutat, Anatoli Sobtxak; un dels seus consellers, Vladímir Putin, antic alt càrrec del KGB; i l’amo del restaurant, Ievgueni Prigojin. Tots tres tenen una cosa en comú: el desig d’aprofitar-se del caos postsoviètic. El cas de Putin és conegut: s’ha convertit en un dels homes més rics del món. I Ievgueni Prigojin?
Va néixer el 1960, té vuit anys menys que Putin. Quan en tenia vint, l’estat soviètic el va condemnar a tretze anys de presó per frau, robatori i utilització de menors en la prostitució. Quan sortia de la presó, la Unió Soviètica s’estava esfondrant i Prigojin s’adonava que el moment era propici a les persones sense escrúpols: era el seu moment. Va fundar el primer fast food de salsitxes a la Rússia postsoviètica i cada cop més tendia a establir restaurants luxosos per als oligarques com ell. En un d’aquells restaurants a Moscou, ubicat en un vaixell sobre el riu Moskvà, Putin, ja propulsat per Ieltsin a exercir de president de Rússia, hi rebria dues visites de relleu: Jacques Chirac (el 2001) i George W. Bush (el 2002).
Prigojin, a qui s’anomenava “el cuiner de Putin”, s’obria camí en els cercles de poder. Mai havia de patir per res, ni per la justícia –ni tan sols quan centenars de nens van quedar intoxicats, en la regió de Moscou, pels aliments que provenien de la seva empresa alimentària–, perquè el president rus el beneïa amb la seva mà protectora.
Si Putin l’havia fet un home pròsper i poderós, l’oligarca li pagava amb favors no gens menyspreables. A Sant Petersburg va fundar una fàbrica de trols que reparteix desinformació per tot el món. En un edifici de quatre plantes anomenat Internet Research Agency, set dies per setmana i vint-i-quatre hores al dia hi treballa per torns un exèrcit de trols. Aquests agitadors-bloguers-propagandistes online es dediquen a lloar Putin i el seu govern en uns 135 posts, articles i rèpliques en una jornada laboral de 12 hores. L'objectiu és inundar internet amb missatges que retratin Putin com un benefactor i els líders occidentals com uns sagnants dictadors. Res de nou, una fàbrica propagandística semblant a la que ja existia a la Unió Soviètica, només que en versió digital. L'FBI va acusar Prigojin de posar en marxa una campanya d’ingerència en les eleccions nord-americanes del 2016. Washington ofereix 250.000 dòlars per la seva captura, però Prigojin, tot i que visible, s’ha fet fonedís.
I es burla de tothom. Es va unir al neonazi Dmitri Utkin, de sobrenom Wagner, i al seu exèrcit de mercenaris: un dibuix del cap de Richard Wagner és el seu signe, que figura a internet. Els soldats s’anomenen entre ells músics, els dirigeix un compositor i tots plegats fan concerts pel món. D’aquesta manera disfressen la seva identitat real, la de militars que llencen guerres brutals, despietades, medievals. En aquesta companyia guerrera, Prigojin, el seu executiu i font de finances, se sentia invencible. L’actuació de l’exèrcit Wagner en la guerra de Síria, a més a més, el va fer indispensable per a Putin.
Hi ha moltes semblances que uneixen Prigojin i Putin, però una destaca per damunt de les altres: tots dos anhelen més poder sense saber mesurar les seves forces. De la mateixa manera que el president rus que, cobdiciant ampliar el seu territori, va envair Ucraïna sense èxit, també Prigojin, buscant poder a nivell estatal, va escenificar un cop d’estat, i també ha fallat.
Aquesta setmana hem estat testimonis d’una baralla pública entre dos homes poderosos, tots dos buscats per la justícia internacional. Ambdós n’han sortit perdedors. Però mentre que el poder polític i militar a Rússia ha quedat afeblit, els russos han pogut observar que no tot està perdut perquè hi ha maneres de rebel·lar-se. Això pot encoratjar els dissidents i els rivals de Putin per dur a terme una acció contundent.
