Putin, en campanya a Rússia... i als EUA
El president rus, Vladímir Putin, ha concedit la primera entrevista a un periodista occidental des de l’inici de la invasió d’Ucraïna. En concret, a Tucker Carlson, un dels grans defensors de Donald Trump (Carlson va ser acomiadat de la Fox News per donar ales a les teories de la tupinada, i a Espanya va fer costat a Abascal en les protestes ultra a la seu del PSOE). Putin se sent avui més fort que fa uns mesos i, a més, està en campanya a Rússia, on a les eleccions del març les autoritats electorals acaben de treure-li de sobre l’últim possible candidat independent. De fet, en la seva campanya interior no té rivals.
El seu prestigi se’l juga a fora: l’únic que li pot espatllar una victòria incontestable és Ucraïna, on sembla que s’ha reforçat després del fiasco de la contraofensiva de Kíiv, amb un exèrcit que està notant el desgast del pas dels mesos i que no té assegurada la continuïtat i el vigor del suport militar occidental. Putin necessita en el curt termini consolidar la imatge que està guanyant al camp de batalla. Per això surt a parlar al món mostrant la seva determinació i seguretat, i de passada buscant desestabilitzar el gran rival de sempre, els Estats Units, on un eventual retorn de Trump a la Casa Blanca li facilitaria les coses tant a Ucraïna com en l’escena global.
En aquest sentit, els dubtes sobre la salut de Biden són, és clar, un cop de mà afegit per al mandatari rus, que des de fa quatre mesos ha rebut un altre ajut: el canvi de focus de la política i l’opinió pública internacionals cap al conflicte de Gaza. En tot cas, ara mateix tot el que sigui endarrerir o posar en qüestió l’ajut militar nord-americà a Ucraïna és bo per a ell, i en això té en l’aïllacionisme de Trump i en la debilitat de Biden dos aliats. És en aquest context que en l’entrevista amb Carlson el mandatari rus ha insistit, adreçant-se al públic nord-americà: “Si voleu la pau, deixeu d’enviar armes”, alhora que descartava atacar “Polònia, Letònia o cap altre país veí”.
I mentre Putin juga les cartes propagandístiques de cara a Occident, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, també s’ha vist obligat a moure fitxa amb la destitució del cap de les forces armades, el general Valeri Zalujni. És un gest de cara als aliats, que necessiten garanties d’un canvi de rumb en la guerra per convèncer les mateixes opinions públiques de la necessitat de mantenir l’aposta per Ucraïna. Així, el que passi en les pròximes eleccions europees, però sobretot a les nord-americanes, serà decisiu per a la guerra d’Ucraïna. Tant Putin com Zelenski ho saben. Tots estan en campanya, tots pendents davant la incertesa d’un Biden que no és clar que estigui en condicions d’aguantar la cursa electoral i d’un Trump sobre el qual pesa una hipotètica –tot i que poc probable– decisió judicial que li impediria presentar-se.
