Prou

PalmaLes Balears fa temps que han tocat sostre, però el Govern de Marga Prohens insisteix a construir-hi una planta més, per dir-ho de qualque manera. Amb la nova Llei d’habitatge i amb el pacte que ha fet amb Vox per a l’aprovació dels pressupostos i de qualque cosa més, amb la regularització de construccions il·legals obre la porta a més edificació en sòl rústic i amb l’anunci de 20.000 nous habitatges només a Palma, l’Executiu fa mans i mànigues per continuar inflant una bombolla que ja no pot créixer més sense rebentar.

Mentrestant, els mateixos governants parlen de la “necessitat de posar límits”, reconeixen la saturació de les Illes i plantegen regular l’entrada de vehicles, en un doble discurs que és difícil de sostenir sense caure. Perquè, com s’entén voler frenar el col·lapse mentre s’alimenten les condicions que el provoquen? Diuen que no hi cabem més, però conviden tothom. És com aquell que es queixa de la calor que fa mentre encén l’estufa.

Aquella tan anunciada mesa o pacte per la Sostenibilitat –que havia de dir-nos quantes persones, cotxes o vols podem assumir a les Illes sense morir d’èxit– continua sense dir-ne ni piu i perdent membres per tot arreu. Ni informes, ni xifres, ni full de ruta. Potser perquè posar límits de veres implicaria haver de renunciar als interessos dels qui s’hi asseuen.

El dret a l’habitatge no pot servir d’excusa per desregular-ho tot. No es construeixen més cases per als que les han de mester, sinó per a un model econòmic que fa aigües. Si volem sostenibilitat real, toca començar a dir prou. I deixar de confondre la gestió del territori amb la gestió d’un aparcament: no n’hi ha prou amb fer-hi més lloc. Cal saber a quin preu.