TRIBUNA OBERTA

Una llei que dona pròrroga a les mancances del nostre sistema educatiu

Mirant més enllà de la polseguera aixecada per l'absència de mínims de català a l'avantprojecte de llei educativa de les Illes Balears s'adverteixen altres observacions de, com a mínim, la mateixa importància.

Primera consideració: És ara el moment per a una llei com la proposada? Qualsevol llei autonòmica es desenvolupa dins el marc de la llei estatal. Estam pendents de què el possible nou govern espanyol derogui la llei educativa del PP, la LOMQE. Per tant, té poc sentit redactar un text que es troba limitat per aquesta; el més lògic és esperar a una nova norma estatal que bastiria un marc més favorable.

Però aquest no és el principal motiu per qualificar-la d'inoportuna. El que és fatal és que la seva aprovació donaria una pròrroga a importants mancances del sistema educatiu balear. Facem un repàs de les més significatives.

Per començar, els articles 5 i 7 ens recorden que el primer cicle d'Educació Infantil no és gratuït i que el govern té pendent regular l'etapa amb un enfocament educatiu. Això ja ho sabíem. El 0-3 no necessita aquesta llei sinó l'aprovació aviat d'una normativa que doni valor educatiu a l'etapa. Un tema urgent que s'ajorna.

A més, l'etapa 0-3 no serà gratuïta perquè la mateixa llei no compromet cap finançament. Cap al final del text, en la disposició addicional quinzena, trobam un volàtil compromís que, quan hagin passat vuit anys de la hipotètica aprovació de la llei, la despesa educativa estarà al voltant del 5% del PIB. Volàtil com el programa electoral del PSOE de 2015 que ja demanava aquest 5% i que no es va realitzar en tota una legislatura. Volàtil perquè el cantet dels 1.000 milions en educació no pot amagar que les Balears estan ben per davall de la mitjana espanyola quant a finançament educatiu respecte al PIB. Les nostres Illes no necessiten una llei que per primera vegada donarà rang normatiu a aquesta injustícia. Necessiten que la llei de pressupost ens posi a l'altura de la mitjana estatal en matèria educativa per, en pròxims exercicis, dur-nos cap a un mínim del 5%.

El mateix passa amb el finançament d'infraestructures. La manca d'escoles i la massificació són una problemàtica funesta. A tall d'exemple, en cinc anys de l'actual equip al davant de la Conselleria i d'ajuntament de canvi, no s'ha construït ni un nou sol centre públic a Palma. Sense emparaular doblers, el contingut de la llei neix buit.

El redactat tampoc xerra de les escoles segregades –guetos, en el llenguatge del carrer– en les que moltes de nosaltres feim feina. No en xerra i tampoc no proposa mesures concretes per eliminar-ne l'existència. No necessitam una llei amb articles gens concrets sinó una nova normativa (el nou decret d'escolarització d'agost tampoc aporta mesures concretes i de xoc) decidida a posar fi a la infàmia que representa l'existència de centres segregats.

Quant al tema lingüístic, més enllà dels mínims, l'avantprojecte de llei no parteix de la realitat dels nostres centres. Què passa amb les preocupants diferències de competència en llengua oral entre el català i el castellà que detecta l'informe de l'IAQSE (un òrgan de la mateixa Conselleria) del passat febrer en l'alumnat de 6è? I amb els 2.000 alumnes que cada any venen de fora del nostre sistema escolar sense que tinguem un pla d'acolliment lingüístic a Primària? Això no s'arregla amb una llei general sinó amb una nova normativa i programes ben definits que facin front a una situació que no s'ha de perllongar més.

No puc acabar sense remarcar un altre inquietant aspecte del text que en perfila el tarannà. Si se'ns presenta el foment de la participació com a fortalesa i l'exposició de motius xerra de dignificar la tasca docent, com, inconcebiblement, no es dedica ni un article als claustres de mestres i professors, màxim òrgan de participació democràtica dels docents. L'absència contrasta amb la tira d'articles dedicats a tota classe de meses de diàleg, associacions d'alumnes, associacions de famílies, consells escolars o a la direcció dels centres. Hi ha maneres de fer i manques de sensibilitat que no es poden amagar.

Igualment, és poc digne que es tracti de legitimar i justificar l'avinentesa de la mateixa llei referint-se a una sol·licitud de normativa que s'atribueix al document d'Illes per un Pacte, una demanda que no s'explicita en cap punt d'aquest acord. De qualsevol manera, l'exposició de motius de l'esborrany de llei atribueix a l'esmentat document la sol·licitud d'una normativa “que permeti cobrir les necessitats reals del sistema educatiu”. Com hem vist amb exemples, aquesta llei no ho fa; al contrari, perpetua mancances molt importants del nostre sistema educatiu.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF