Prohens i el calvari de les víctimes del franquisme
Fa poc el meu grup ha defensat en el Parlament de les Illes Balears una proposta que vàrem presentar fa quatre mesos i que demana el compliment íntegre de la Llei de memòria democràtica. Per descomptat el Partit Popular i l’extrema dreta franquista hi han votat en contra i no ha tirat endavant. Ara les dretes obren de nou el camí de la derogació d’una norma que defensa els drets humans de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
A finals de desembre de l’any passat, Margalida Prohens va haver d’arribar a un pacte in extremis amb l’esquerra per poder aprovar el Decret llei de simplificació administrativa que li queia de la taula pel desacord pimpinel·lià escenificat amb l’extrema dreta, i a canvi se li va demanar la no derogació de la Llei de memòria. Prohens va acceptar. En aquell moment ja avisàrem que el PP i els feixistes trobarien la manera de tornar-se a entendre poc després, i també vàrem avisar, mentre que el PSOE i MÉS per Mallorca feien gala d’una ingenuïtat sorprenent proclamant salvada la Llei de memòria, que això duria a iniciar per segona vegada el tràmit de derogació de la llei, per molt que s’hagués signat un pacte amb la presidenta per salvar-li una mesura estrella que els seus socis preferents i ultradretans no li volien deixar rectificar. I aquí estem, just en la situació que vàrem preveure: el PP i els feixistes estimant-se de nou, els pressupostos altra vegada damunt la taula, i la Llei de memòria, les víctimes del franquisme i els seus familiars, convertits altra vegada en moneda de canvi política amb els hereus dels seus botxins.
La presidenta Marga Prohens, que es presenta com una governant moderada i democràtica, no té gens de problema a l'hora d'insultar l’única diputada d’Unides Podem al Parlament, Cristina Gómez, sempre que té l’ocasió. El darrer pic li va endossar tres qualificatius que li encaixen molt bé a la mateixa Prohens: mentidera, cínica i hipòcrita, que és exactament el que resulta ser ella, després de rompre la paraula donada, mentint a la cara als grups polítics que la varen salvar dels seus socis. Tenim una presidenta del Govern trilera i sense cap escrúpol a l’hora d’escopir a la cara al col·lectiu de les víctimes del franquisme en aquesta terra, no una sinó dues vegades en mig any, a canvi d’una butaca i un sou.
Entre les mentides que llança el Partit Popular quan parla d’aquest tema, tal vegada la més degradant per a les víctimes és quan afirmen que mantindran la Llei de fosses, que és la que possibilita el desenterrament i identificació de les víctimes assassinades i fetes desaparèixer. Les víctimes ja les hem trobades, gairebé totes. Cada una de les fosses de la repressió a les Balears ja ha estat oberta i els cossos, recuperats, com Sant Joan, Porreres, Calvià, Llucmajor, Marratxí, Selva, Son Coletes, Inca, Mancor, Sant Francesc, les Figueretes, Valldemossa, Sencelles, Son Carrió, Artà, Alaró, Montuïri i Cala Sant Vicenç. Més de 300 persones assassinades recuperades, i quasi 70 tornades a les seves famílies, algunes d’elles a altres regions. La feina a les fosses està feta.
Li diria a aquesta banda de cínics que governa al Consolat que, ja que volen derogar, que deroguin la Llei de fosses, que ja no és necessària, i mantinguin la de memòria democràtica, que és la que treballa pel futur d’aquesta societat, impulsant la reparació i la justícia, duent la veritat del que va passar a les escoles i als instituts, a les biblioteques i als museus. És la llei que obliga a llevar símbols feixistes dels carrers, i la que protegeix els llocs de memòria. La que assegura la no repetició, la que preveu homenatges als assassinats i també sancions a qui atempta contra els drets de les víctimes.
La derogaran perquè poden i perquè volen, però tindran al davant la gent de bé d’aquestes illes. I quan els engeguem de les institucions, la tornarem a fer, perquè la memòria és democràcia, i sense memòria no hi ha democràcia ni futur.