CORRENTIA

Les profecies diabòliques

Tertulià acusava els dimonis de falsos profetes. També d’encendre en distintes comunitats els errors que donarien lloc a heretgies i a tota casta d’absurditats teològiques. Déu, en castigar la supèrbia dels àngels més bells, no els va desposseir de tots els seus atributs. Els va deixar, per exemple, les ales, que els permetien recórrer llarguíssims trajectes en un mínim de temps. Així, podien presenciar uns fets en una ciutat i córrer a anunciar-los com a futurs en una altra. Les comunicacions dels segles II-III d.C. facilitaven l’engany i el situaven en un escenari d’impecable versemblança –sempre comptant amb la ingenuïtat dels pobres vilatans. A posta Tertulià, pare de l’Església i finalment esdevingut heretge per excés de zel, reconeixia que els dimonis podien jugar amb el temps gràcies a unes habilitats de les quals Déu, crec, els hauria d’haver privat. Ja de ben petit, servidor no trobava explicació a aquesta falta de previsió de Déu Nostre Senyor. Els dubtes infantils tocants a la fe perduren fins més enllà de la pèrdua de la fe. Ara, amb els estris invisibles d’internet, aquells dimonis ja no podrien exercir de profetes si no és fent de xarlatans cibernètics, condició indigna dels que foren els àngels més bells. En fi: Tertulià, en la seva etapa de pare de l’Església, d’alguna manera hauria vinculat la capacitat profètica a la condició demoníaca. No totalment, però en part. La societat de la informació ens ha confirmat els diagnòstics d’aquell bon home de Cartago.

Per exemple: haureu observat amb quin goig se’ns comunica que el nombre de morts per coronavirus ha baixat una mica. És una alegria que s’entén en termes d’amenaça global, però no si la posam ben enmig d’un grup humà que es dessagna, fet de persones la mort de les quals no ha notat cap millora que hagin d’agrair a les estadístiques. És un goig una mica obscè, perquè implícitament invoca el futur –la profecia– per afeblir el dolor del present. És ben segur que els experts en comunicació saben el que es fan, però no tenim per què pensar que aquest col·lectiu no pateix els percentatges d’estupidesa humana que afecten qualsevol altre gremi. No es pot encoratjar els que han perdut un ésser estimat dient-los que són part d’una estadística minvant, tret que el bosc no et deixi veure els arbres.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF