I AQUÍ
Opinió 09/09/2017

Tenim un problema, i no sols a l’escola

i
Ferran Aguiló
2 min

Amb independència del que no varen fer d’infraestructures noves els tres consellers que tingué Bauzá al capdavant d’Educació o del que hauria pogut fer més el Govern actual, tenim un problema que, tot i afectar el sistema educatiu, aquest no pot resoldre, només apedaçar. El gran nombre de nouvinguts a l’escola que apareix a les oficines d’escolarització qualsevol dia de qualsevol mes, sigui lectiu o de vacances, és un element distorsionador per imprevisible. Imprevisible en quantitat, en qualitat i en temps, perquè no es pot saber quants vindran ni amb quina preparació ni quan. En resum, el malson de qualsevol administrador responsable. Educació ho resoldrà com pugui, que és amb prefabricats o ràtios més altes, i els docents ho patiran fins a fregar la frustració de fer més feina per pitjors resultats. Des de l’escola, poc més es pot fer que no s’assembli a crear indesitjables guetos o atendre personalment cada cas amb multiplicació de suports i especialistes. El primer no és desitjable, i el segon, inviable en un país delmat per unes balances fiscals d’ignomínia. Però el problema va més enllà de l’escola i qüestiona tot el sistema econòmic, perquè els escolars són fills de pares que immigren sospirant per les engrunes del sistema. Creixem en mà d’obra poc qualificada i pitjor pagada, contractada amb precarietat i temporalitat, alhora que empitjora el PIB per càpita any rere any. És el suïcidi de l’estat del benestar i, el que és pitjor, una bomba social de rellotgeria que esclatarà més prest que tard. A qui beneficia aquest absurd? Als grans empresaris, que poden abaixar sous, però, també, a un Estat que ens considera mamella i aparcament dels seus excedents laborals.

stats