El president no tenia pressa a 'La nit al dia' (2003)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSColumna del professor universitari i crític de televisió Josep Maria Baget Herms (Barcelona, 1944-2004) a La Vanguardia (24-IX-2003). Demà a les 19 h, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la periodista Mònica Terribas i Sala (Barcelona, 1968), professora titular i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) farà el seu discurs de recepció com a membre numerària de l’IEC. El vessant acadèmic de Mònica Terribas no és tan conegut pel públic com el de professional en els mitjans audiovisuals, tot i que es va doctorar a Stirling (Escòcia) el 1994 amb una tesi de referència sobre televisió, identitat nacional i esfera pública on comparava els casos escocès i català. Altrament, fa deu anys va publicar en llibre les aportacions d’intel·lectuals de prestigi internacional al cicle D.O. Europa.

TV3 va transmetre en directe diumenge passat la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, un dels quals –el de periodisme– s'havia concedit a Mònica Terribas per les seves entrevistes en el programa La nit al dia, que ella condueix. El va rebre de mans del president Jordi Pujol. L’endemà, la nit del dilluns, Pujol i Terribas van tornar a trobar-se davant les càmeres per mantenir un animat diàleg que es va perllongar ben bé una hora. Ni el president ni la seva entrevistadora, i encara menys els espectadors, tenien pressa, tanmateix, per tancar aquella conversa en profunditat que va girar sobre aspectes variats de la política en el sentit ampli i més noble de la paraula. La periodista Mònica Terribas s’ha guanyat a pols el seu premi en la seva doble condició d’investigadora dels mitjans de comunicació a la Universitat Pompeu Fabra i de professional de la televisió. Teoria i pràctica es fonen en aquest cas en uns infreqüents nivells d’excel·lència. La professora i periodista Mònica Terribas va recordar en les seves paraules d’agraïment aquelles persones que l’han acompanyada al llarg de la seva carrera professional, des de Joaquim Maria Puyal fins a Rosa Marqueta, la directora de La nit al dia, espai on ella ha pogut desplegar la seva personalitat en un format innovador ajustat a les característiques d’un canal d’audiència selectiva i en una franja horària que permet privilegiar l’art de l’entrevista a fons sense les inevitables urgències del prime time. En un altre programa titulat El meu avi, TV3 va evocar la figura de Joan Capri a través del record dels seus familiars i amics. L’actor còmic que feia riure amb els seus monòlegs a milers i milers d’espectadors del nostre país amagava un home trist i pessimista, sotmès a depressions cada vegada més freqüents que van acabar per precipitar la seva retirada dels escenaris. Aquest doble pla íntim i professional –que van acabar xocant fatalment– es va abordar amb un respecte digne d’elogi. La recuperació d’algunes gravacions de Doctor Caparrós, per exemple, ha vingut a demostrar, si és que calia, que Capri es va anticipar al seu temps i avui hauria estat una de les estrelles d’El club de la comèdia.