El Partit Popular de les Balears by Marga Prohens sembla jugar a ser un catch-all party, expressió anglosaxona que podem traduir com a “partit que ho arreplega tot”. És cert que el PP té una contrastada tradició arreplegadora, però en aquest cas es fa referència a un context diferent: el catch-all party, o partit que ho arreplega tot, és el que es presenta com una opció transversal o de consens, capaç de congregar votants d'ideologia diferent que troben en les propostes d'aquests partits un punt d'acord. Evidentment, aquests equilibris tan afinats són difícils d'assolir i fàcils de perdre. Propostes o intents de catch-all party de la història recent són, en l'àmbit espanyol, el PSOE de Felipe González, el PP del trànsit entre la primera i la segona legislatura d'Aznar. A Catalunya, la Convergència de Jordi Pujol va ser un gran partit arreplegador de vots (i l'actual PSC de Salvador Illa tendeix a imitar-lo). A les Balears, ho va ser el PP de Gabriel Cañellas. Dins l'Europa recent, han exercit aquest paper la CDU d'Angela Merkel, o (en els seus millors moments) la République En Marche d'Emmanuel Macron. En tot cas, es tracta sempre de partits –i de lideratges– capaços d'obtenir majories absolutes a les urnes.
El PP de les Balears s'agrada, i encara s'agrada més d'ençà que és al poder, i es pregunta per què no s'ha de posar, per a les eleccions del 2027, el repte de la majoria absoluta. Per aconseguir-ho intenta comportar-se com un partit (i Prohens, com una líder) catch-all, arreplegador de vots de pertot arreu. El problema és que sembla que no han acabat d'entendre el concepte, ni la manera d'aplicar-lo.
Ara com ara, el PP de les Balears és el partit que subscriu a Brussel·les un Pacte Verd, mentre desregula la construcció a ca seva. És el partit que es nega a condemnar el genocidi a Gaza, però al mateix temps aplaudeix que els alumnes es manifestin a favor de Palestina. És el partit que afirma que no trastocarà la Llei de normalització lingüística ni el Decret de Mínims, però que introduirà el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament, i que ha arribat a impulsar un Pla de segregació lingüística a l'escola pública. És el partit que crea una Mesa per la sostenibilitat mentre impulsa la turistificació, sobre la qual tan aviat diu que és prioritari aturar-la com nega que existeixi.
Per ser un partit arreplegador de vots cal excel·lir en l'art difícil de convèncer sectors amplis de la població mitjançant el debat democràtic. Això no s'ha de confondre amb intentar enganar tothom, incorrent en contradiccions tan flagrants que acaben sent insostenibles. Es pot jugar a l'ambigüitat, si se'n sap. El que no és possible és voler ser diferents partits al mateix temps, que és el que sembla que intenti l'actual PP de les Balears.
Perquè de PP només n'hi ha un, i no tan sols aquí, sinó a tot l'estat espanyol. Els partits arreplegadors, els partits capaços de reunir grans majories, tenen una cosa en comú, i és que solen gravitar al voltant del que es coneix com a centre polític. Centredreta, centreesquerra: tant se val, en qualsevol cas es mouen sempre dins aquesta òrbita. I no hi ha res més extern ni més allunyat de l'òrbita centrista que governar amb l'extrema dreta, sigui en coalició o a través d'acords. No existeix una extrema dreta centrada, ni existeix tampoc en l'actualitat cap partit d'extrema esquerra que es pugui comparar amb Vox de manera simètrica. Tret de Bauzá, mai ningú havia estat tan lluny com Prohens de l'habilitat que va tenir Cañellas per dirigir-se a la gran majoria dels ciutadans de les Balears. I és per mor de governar de la mà dels feixistes.
