Quan a finals dels 90 Attac alertava sobre les conseqüències de la financerització de l'economia, encara no podíem intuir fins a on arribaria el poder destructiu del capitalisme digital i financer dels nostres dies.
Saskia Sassen ja va anunciar l'evolució del sistema econòmic cap a un capitalisme extractiu massiu (Expulsiones, 2014). En el segle XX l'economia es basava en la producció de béns materials i era necessari que hi hagués ciutadans amb capacitat econòmica per a adquirir-los, per la qual cosa l'eix polític va ser la inclusió, l'estat social de benestar. Al contrari, en un món on el benefici procedeix de l'especulació financera, les persones han deixat de tenir valor com a productors i consumidors, i preocupar-se pel benestar de les classes mitjanes i baixes és malbaratar recursos. Així, el sistema ara pivota entorn d'una lògica radical d'exclusió o expulsió massiva de gran part de la població als marges del sistema.
L’actual configuració del capitalisme financer ja no genera benestar generalitzat, sinó el creixement de la desigualtat. Mentre unes elits s'enriqueixen desmesuradament, les classes treballadores i mitjanes es veuen desplaçades cap a la precarietat i l’empobriment. A les polítiques d'austeritat i reducció de serveis públics, la desocupació i la pèrdua de drets laborals, se suma la dinàmica dels capitals financers que, per continuar expandint-se, necessiten mercantilitzar i apropiar-se dels béns i serveis bàsics de la vida, com l'habitatge, la sanitat, l'educació i les pensions, i provocar-ne l’escassesa o el·litització.
Les conseqüències d'aquesta evolució econòmica són incompatibles amb el marc cultural que ens ha regit des de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans per l'ONU (1948). Afirmar que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i […] han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres” té avui un abast revolucionari, perquè el capitalisme necessita expropiar i soscavar vides i drets per extreure valor.
La ultradreta és l'instrument del capitalisme extractiu no només per a impulsar les seves propostes desreguladores i supressores de drets i garanties en diversos àmbits de la vida, sinó també per generar en la societat un altre marc mental que faciliti l'avenç d'aquestes polítiques econòmiques i socials expropiatòries, no sols sense resistència ciutadana, sinó amb acceptació i adhesió, fent incidència a l'escola, l'educació, la cultura, els mitjans. Com diu E. J. Díez, “el neoliberalisme i el neofeixisme constitueixen dues expressions indissociables entre si d'una mateixa configuració actual del sistema capitalista”.
Així, l'extrema dreta genera i generalitza discursos que trenquen el consens bàsic d'igualtat de drets basada en la dignitat humana, i legitimen la desigualtat i restricció de drets a alguns col·lectius. Drets? No per a tots. La ultradreta assenyala amb el dit aquells que ja es troben en una situació inicial desfavorida per accentuar-la. La seva lluita aparent és contra el feminisme, contra els migrants, contra els sectors socials més exclosos, fent-los aparèixer com a culpables dels problemes econòmics i socials o de l'escassetat per a justificar-ne l’expulsió del sistema de benestar, mentre s’oculten els vertaders culpables. Començar a retallar drets primer per a alguns, en un futur per a molts més.
En aquest context de creixent exclusió social, sorgeixen les polítiques aporofòbiques que s’executen allà on governa la ultradreta i la dreta seguidista, també a la nostra illa. Quan la Sra. Prohens, presidenta de la CAIB, s'oposa a la regularització administrativa de les persones migrants i diu que “no tot el que arriba és un ésser de llum”, està dient que ja no basta ser persona per a tenir drets, es dona o no a gust i conveniència del poder. I en general, es lleva als més desfavorits. Per què gastar-hi doblers? Ho veim a prop. Per exemple, el desempadronament massiu de residents precaris a Palma, la negativa a empadronar persones sense llar i caravanistes. L’assetjament a persones sense sostre. La deshumanització i criminalització dels menors en trànsit per a privar-los dels seus drets com a menors. La supressió o restricció de prestacions com la renda social garantida. La cessió de sòl dotacional (destinat a serveis) a promotors immobiliaris amb l'excusa de la manca d'habitatge.
Hi ha un futur per a tots, però hem de defensar-lo avui.
