Pobresa controlada
Algunes conclusions de l'estudi fet per l'agència de l'ONU per a la infància són que el 28% dels menors a Espanya viu en situació de pobresa. De fet, un de cada cinc està en habitatges en els quals hi ha mancances en les instal·lacions. A més, assenyala que “hi ha menors que no poden permetre's menjar carn, pollastre o peix almenys una vegada cada dos dies” i “que no disposen de roba, calçat o llibres adequats”. Les mancances i necessitats detectades modelen de manera directa i indirecta el futur de les filles i els fills de la pobresa: major abandonament escolar i més possibilitats d'engrossir les llista de persones amb treballs precaris i mal pagats, encara que els salaris baixos no són solament condicionats per una escassa formació, perquè la realitat d'avui dia és que ni amb formació s'aconsegueixen salaris justos i dignes.
La pobresa infantil és també el reflex de la situació de tantes persones adultes derrotades per un sistema que el que fa és arrelar-los més en la precarietat econòmica. Els seus salaris, si en tinguessin, ja no poden fer front a necessitats bàsiques com afrontar preus de lloguer desorbitats, almenys pel que fa a la nostra comunitat, ni arribar a fer una compra d'alimentació equilibrada. Hem estat espectadors passius davant pujades de preus gens lògiques durant mesos que ja van sumant anys: la llum, la benzina, els olis, les hortalisses i la fruita s'anaven convertint en productes de luxe. Com a autòmats, vam ser incapaços de reaccionar i ho continuem sent; assumint pagaments i preus que escapen a qualsevol lògica; acumulant, molts de la ciutadania passiva, pobresa imposada i anhelant arribar a la fi del mes distrets per pluges controlades d'ajuda governamentals o ingressos mínims que són pa per a avui i fam per a demà.
La pobresa infantil és el reflex de l'ajustament/desajustament in-visible de la in-justícia social. El sistema necessita pobres per a alimentar-se de la seva força física quan faci falta, pagant per ella preus precaris. El sistema necessita pares i mares derrotats per a crear una futura generació derrotada que hagi de continuar mantenint els baixos fons de les grans economies que estan en mans d'un grapat d'humans. La pobresa manté les desigualtats que estableixen les diferències socials que siguin estatus, classes socials, diferències ètniques i religioses. La pobresa, com a sistema de control, sempre ha estat necessària, controlada i mantinguda perquè la precarietat manté les persones que la viuen en un estat de submissió, i tot per a sobreviure i complir amb les seves obligacions com a responsables de famílies. El desgast físic, mental i econòmic no els deixa més energies per a reivindicar més drets i qüestionar decisions arbitràries sobre el seu propi futur o el dels seus descendents. La precarietat amanseix les feres i fa que acceptin qualsevol cosa entretinguts en les seves pròpies desgràcies.
La pobresa muta, es transforma, s'adapta a les necessitats i exigències de cada època i cada projecte polític, així que mantenir la pobresa és també una inversió per a grans fortunes, és crear i mantenir els futurs esclaus de demà, fills i filles dels esclaus i esclaves d'avui. Mala alimentació, viure malament en habitatges deshumanitzats i fracàs escolar. Tot condueix a la submissió. I, en paraules de P. Bordieu: "La desigualtat social no és simplement el resultat de les diferències individuals, sinó d'estructures socials que perpetuen injustícies i privilegis”.
