Alguns pobles i alguns vells
Als pobles petits i a la majoria dels mitjans, possiblement no hi trobareu un ferrer per encarregar-li un senzill arrambador de tres metres i mig. Una avaria del vostre cotxe exigirà quasi sempre que el traslladeu a un poble a vuit o deu quilòmetres, perquè al vostre poblet el darrer mecànic va tancar fa mig any. Als carrers d’aquests poblets, i no parlem dels més grans, els tallers i tallerets se succeïen com llàgrimes d’un rosari de morques i de solucions. Fins i tot hi havia mecànics especialitzats en bicicletes, quan aquests vehicles tenien dos pinyons –dues marxes– com a molt.
Ara, si sou afeccionats a viatjar a països més pobres que el nostre, de vegades veis els vostres carrers d’antany i en percebeu les olors i l’acústica –veus humanes i cops de martell, adesiara el grinyolar desagradable d’un disc en mans d’un artesà. No fa gaire, al centre de Tunis, vaig veure el mostrador d’un taller de màquines d’escriure, tot ple d’aquests estris que ja ens sonen molt antics.
Aquí, les botigues estaven assortides amb suficiència per fer-hi vida sense trastorns. Hi havia forn i fins i tot fàbriques de fideus. Podies organitzar una operació tan bàsica, necessària i complexa com unes matances sense haver d’anar al poble veí. Cada poble tenia el seu fosser i no necessitàvem funeràries de Palma o de fora poble. Vull dir que ens enginyàvem amb més o menys decòrum.
Els canvis envers la modernitat crearen noves necessitats i aparegueren nous professionals, potser alguns d’antics que es reciclaren per assumir les noves feines. I així va ser fins fa uns anys. Les jubilacions i la incorporació de professionals a cadenes de serveis han deixat els petits pobles en un abandonament que aspergeix una ànsia general: per a la solució de molts de problemes no sabem on acudir, i, en qualsevol cas, passaran potser setmanes abans que els puguis resoldre.
Llevat que...! Sí, llevat que el teu poble i/o la teva persona gaudeixin dels avantatges d’aquesta cultura de la no jubilació, que permet que, amb més calma, els vells mecànics, els vells artesans, continuïn al servei de la gent. Per als pobles petits és una benedicció inavaluable la presència dels jubilats que resolen problemes i t’ofereixen unes estones entranyables i profitoses de conversa, dipositaris de memòria comuna i personal. Escoltar-los mentre contemplau com les seves mans obren miracles senzills que us faciliten les coses és un dels grans obsequis que la vida us pot oferir. I, sobretot, permeten que les coses de la quotidianitat rodin com en una societat ben estructurada.
Guillem Frontera és escriptor
