El poble no ha optat per nosaltres (1933)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’editorial de 'La Publicitat' (21-XI-1933), diari dirigit llavors per Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879-1937). Reflecteix la posició d’Acció Catalana Republicana, partit nacionalista moderat, després de les eleccions a diputats a Corts celebrades tal dia com demà de fa noranta anys. La Lliga i els partits aliats amb ella van ser majoritaris a Barcelona-ciutat, Tarragona i Lleida; Esquerra va guanyar a Barcelona-circumscripció i a Girona. En total 27 diputats per a la Lliga i aliats; i 18 per a Esquerra. Arreu d’Espanya van guanyar les dretes, en combinació electoral amb els radicals de Lerroux. Començava l’anomenat “bienni negre” de la República i s’esvaïa el tòpic simplista d’identificar república amb progressisme. I es congriaven les revoltes esquerranes d’octubre de 1934.

Hem volgut crear una força republicana de govern, convençuts que la grandesa de Catalunya està lligada amb la causa d'una República democràtica dins la qual la nostra pàtria lliure fos guia i exemple d’un estol de pàtries lliures. Aquesta manera d'entendre el paper històric del nostre país ens fa repugnar l'esperit d'indiferència republicana de la Lliga i la feblesa del partit d'Esquerra Republicana de Catalunya. La primera, que no s'ha mogut de lloc des de fa vint anys i respira totes les receptes i misèries de l'antic règim. El segon perpetua aquesta noció, també tan antiquada, d'un republicanisme només apte per a l'oposició i la destrucció; protestatari i negligent; sentimental i enemic de la intel·ligència; en un mot: la visió que de la República tenen els monàrquics. També hem dit, i ho repetim, que dins aquesta Europa sofrent i trontollada de la postguerra no hi havia altra solució que la que propugnem, o el feixisme. [...] Volíem, doncs, crear aquí una força republicana de govern i oposar-la a un feixisme amenaçador. Ho volíem, però ens hem equivocat. El poble no ha optat per nosaltres. El dia 19 feu la primera passa que pot menar al feixisme. Seguiran, fatalment, les altres. A la Península l’allau antirepublicana és impressionant. I aquesta Catalunya de la Lliga, indiferent i, com sempre, esllavissadissa, i del partit d’Esquerra, desorientada i en liquidació, ¿quin pensament, quina força podrà oposar contra la riuada monarquitzant? [...] Fa angúnia de pensar en tot això, i voldríem que fossin temences equivocades. Però, no ho creiem; veiem el nostre poble ficat per un camí que arreu ha conduït a la tirania. En sentim un gran dolor; però creuríem covardia inexcusable no expressar-nos amb idees franques. És l'únic bé que ens està permès de fer al país. La resta, el sofriment, l'experiència i el temps tant de bo ho facin! Nosaltres, malgrat tot, no desertarem. Al voltant nostre mai no ens ha abandonat un nucli de ciutadans que no han estalviat entusiasme ni sacrificis. Això ens obliga a l’agraïment, especialment als que amb tanta abnegació han respost als deures de militants del partit en l’organització i el sosteniment de la lluita electoral, i ens empeny vers falagueres esperances en la vida i en els alts destins de Catalunya. Ens dona, sobretot, el coratge i la constància de no abandonar mai els deures patriòtics, que ens assenyalen aquests bons i fidels amics nostres de totes les terres catalanes.