La plaça de Patrimoni
El consell de Mallorca ha tret a concurs una plaça de Tècnic de Patrimoni amb una singularitat alarmant: és l’única plaça del departament que tradicionalment estava pensada per a un expert en art i, tot i això, ho fa amb un temari que ha eliminat totes les referències a la història de l’art. La Universitat de les Illes Balears s’hi ha pronunciat de manera contundent, i el mateix rector ha demanat oficialment a la institució insular que ho rectifiqui. No és un tema menor, perquè qui ha de protegir i valorar els béns artístics necessita formació específica. Sense això, l’art a Mallorca queda orfe, vulnerable.
Les repercussions són clares. El Consell és qui té les competències en Patrimoni, però ara deixa desateses funcions tan essencials en aquest àmbit com decidir quins béns artístics es protegeixen i quins no, quines col·leccions s’han de conservar i quines es poden desmembrar, quines peces han de quedar vinculades al lloc d’origen i quines es poden traslladar o vendre. Sense experts formats, el patrimoni artístic està desprotegit; la memòria col·lectiva, exposada, i el futur, subjecte a la improvisació. Si no hi ha formació específica, les decisions són arbitràries.
Les places a l’Administració són per dècades. És que realment es pretén que ningú amb criteri solvent pugui decidir sobre el nostre llegat durant els pròxims 20 o 30 anys? Pensem en exemples reals, de les darreres dues dècades. S’hauria protegit la col·lecció d’art modern i contemporani de Sa Nostra sense tècnics qualificats? Qui hauria decidit si els béns de Can Olesa o Can Vivot es podien separar o si calia conservar-los tots plegats? Qui hauria afrontat la lluita judicial actual per preservar les obres d’art de Can Pueyo? Qui hauria revisat els catàlegs municipals que inclouen béns artístics? Qui hauria definit la salvaguarda de col·leccions com les del museu de Lluc? I en un futur, qui determinarà com actuar en restauracions o noves intervencions a la Seu de Mallorca?
Encara més, aquí, que ens sentim tan orgullosos de l’art contemporani lligat a l’illa –des de Miró a Barceló, passant per centenars d’artistes–, sembla que volem caminar cap a un futur en què ningú dins del departament de Patrimoni del Consell de Mallorca tengui la formació per valorar aquestes obres d’art per preservar-les. I l’art no es protegeix amb bones intencions i molt manco amb capricis d’uns o dels altres: es necessita coneixement, rigor i compromís. Sense això, tot el nostre patrimoni artístic perilla.
El que fa el Consell amb la plaça de Patrimoni no és un simple error administratiu; és un despropòsit que amenaça de deixar Mallorca sense criteri expert per protegir-ne l’art. Si no fos perquè això no es pot fer de cap manera, una podria pensar que la plaça està pensada per a algú que no és historiador de l’art, però, és clar, això no pot ser. En tot cas, si volem preservar el nostre llegat, calen experts. Tot el que no sigui això és negligència, un risc per al futur i un missatge clar sobre com es valora ara el nostre patrimoni. Aquesta decisió del Consell no només és preocupant, és intolerable.