Pere Sampol, el company, l'amic
En Pere Sampol va ser un d’aquells joves mallorquins que a començament dels setanta va creure que havia d’aportar els seus esforços a construir un nou país. Despuntava, perquè demostrava maduresa i profunditat d’anàlisi, virtuts a les quals afegia la creativitat i la capacitat crítica, però sobretot el desinterès personal i el compromís amb el seu poble. En ell s’hi destriava una antiga avior de mallorquinitat indestructible i de consciència col·lectiva. A finals dels setanta ja havia expressat la seva vàlua en el PSI i en el PSM, després d’un pas inicial pel PSAN.
En aquell PSM dels anys vuitanta, en Pere era un valor imprescindible, que aportava adesiara la paraula oportuna, capaç de congriar energies i fer front a les dificultats. Alhora, tant a l’Ajuntament com a l’OCB, manifestava el seu compromís amb Montuïri, el poble que tant estimava. Però va ser en els anys noranta quan desplegà totes les seves capacitats, en el Consell de Mallorca i en el Govern de les Illes Balears, amb una activitat parlamentària caracteritzada per la qualitat, la valentia, la ironia i el sentit de l’humor, sense deixar de banda la seva labor al davant del partit i com a senador, a més del seu compromís de solidaritat amb els pobles de la Terra.
La seva tasca política és un model de fidelitat i de coherència. Sabia d’on veníem i on havíem d’anar. Tenia clara la necessitat de sortir del sucursalisme i el provincianisme, i per això es va dedicar a bastir una proposta política sobirana, feta des del país. I, en les condicions en què va dur a terme la seva feina, els resultats són de molt de mèrit. Gràcies a la seva enorme contribució a hores d’ara hi ha una nova saba i una nova empenta que n’ha recollit el testimoni.
En Pere Sampol ha estat un dels polítics més rellevants de la història contemporània de Mallorca i ha fet una aportació fonamental al mallorquinisme polític. Però ara, el meu record és cap al company, cap a l’amic, cap a la persona que sempre sabia tenir una paraula encoratjadora, que mai no defugia les seves responsabilitats, que no va plànyer esforços per estar al costat dels que reclamaven la seva atenció. En Pere tenia l’elevada qualitat humana que sols tenen les grans persones i en deixà constància en totes les facetes de la seva vida. Per allà on va passar va deixar un solc profund i inesborrable.