16/06/2023

Per què votem el que votem?

Sortia de votar. Un home gran, com jo, que suposo que porta uns mesos amb una pensió una mica més digna, explicava a dos companys que havia votat a qui, en cas de guanyar, ja no tornaria a augmentar-l'hi. A la nit, la meva dona torna d’estar present en un recompte: les tres persones joves que formaven la mesa (una d’elles amb divuit anys acabats de fer) expliquen que passen de votar. Just abans d’anar a dormir descobreixo que al bressol de Catalunya hi ha guanyat una persona que no vol la invasió i l’adulteració forana del país. L’endemà, faig a la presó una trobada educativa amb una cinquantena de persones recluses per parlar de com han de seguir educant els fills i filles que han quedat fora. Un jove que potser no té encara els trenta anys discuteix amb mi perquè “una tia del govern ha dit que els fills són de l’Estat”. Li proposo pensar com ajudar el seu des de la distància, però segueix: “És que a l’escola els adoctrinen”. No ha pogut votar, però em deixa molt clar a qui hauria votat...

Marxo de viatge de descans pensant a desconnectar, a no seguir mirant contradiccions. Però algun dia em connecto i caic en la temptació de llegir anàlisi política. No trobo respostes a la pregunta que no em deixa, tot i veure paisatges nous, escoltar altres músiques vitals: per què votem el que votem? Sí que tinc ja una convicció: votar, per a una part important de l’electorat, fa temps que no és un acte producte d’una decisió raonada. Convicció a la qual he d’afegir la preocupació de constatar que la política fa temps que no té com a finalitat construir democràcia. Per deformació professional penso que oblidem les dimensions humanes de les decisions electorals, construïdes políticament, sobre la base d’una deshumanització col·lectiva. Per què votem el que votem?

Cargando
No hay anuncios

Votar contra nosaltres mateixos és el resultat, si més no, d’una activitat política caracteritzada per uns quants “errors” voluntaris. En un món cada vegada més complex, que desconcerta cada dia els ciutadans, la política ven simplificacions. Res de pedagogia social. Identifica falses causes i ven solucions simples. Les persones votem solucions a realitats que no sempre la tenen. Les persones ens sentim fràgils i envoltades d’incerteses. La política ven seguretats, pàtries, banderes, dogmes, religions. Votem seguretats per no haver de pensar com construir-les junts. Votem Codi Penal per no pensar com esdevenir responsables.

El futur canviant, impredictible, requereix polítiques imaginatives i garantir el dret a tenir-ne, a partir d’algun present digne. Però la política que tenim apunta sempre a preservar el passat com a forma de gestionar la por del nou. Votem tradicions per no sentir que tot es dilueix per culpa dels canvis. Quan l’horitzó de la vida quotidiana està ple de cares diverses i només són possibles vides contaminades, la política ven segregacions encobertes. Votem no haver de compartir la vida amb el que no és dels nostres. Votem sense haver de reconèixer explícitament que tothom no és igual.

Cargando
No hay anuncios

Tenim patiments diversos, passem per crisis socials, perdem la feina, trenquem el grup familiar, ens dol la vida i no podem sentir, pensar que, potser, nosaltres i la nostra societat som els generadors i que les dificultats i les solucions són col·lectives. Ha d’haver-hi algun culpable diferent. La política s’ha dedicat a identificar-los i votem a qui ens els proporciona. Som pobres i no és gaire difícil identificar qui es fa ric empobrint-ne uns altres, però decidim votar els rics, de manera que es pugui garantir que no ens empobriran més. Als barris pobres es voten candidats dels barris rics que, generosament, seran bons amb ells tot i no saber res de les seves condicions de vida. En un món ple de soledats i exclusions, votem per poder formar part d’un grup (dels nostres) i diferenciar-nos d’un altre grup (els altres).

Cargando
No hay anuncios

La política ha esdevingut una gran generadora de “veritats”. Votem les mentides perquè és molt incòmode dubtar i pensar. Decidir una papereta o una altra no admet grisos. Quan la política no contextualitza, no posa matisos, no permet als ciutadans i ciutadanes construir relats de la seva pròpia vida, i esdevé (ha esdevingut) mercadotècnia de productes inexistents o de qualitats falses. Votar és comprar productes sense garantia, que no existeixen ni al magatzem. Votem per posseir el que no tenim. 

Crec que votem el que votem perquè la política actual que ens domina ens ha robat la capacitat d’intuir, crear, decidir què deu ser una “vida bona” per a tothom. Han aconseguit que no pensem en ella quan anem a votar.