Quan els peixos s'asfixien i les plantes ploren

Tot el que sabem del panorama regional, nacional i internacional, ja sigui en l'àmbit polític, econòmic, cultural, ecològic, etc., convida a una profunda reflexió pel que fa a com se'ns bombardeja amb algunes determinades notícies i no amb unes altres, què és el que ens conten i amb què ens distreuen, quins assumptes es posen sobre el tapet i quins altres es deixen de costat amagats i ocults per gruixudes cortines de fums, que al cap i a la fi també manquen d'importància. Em deman com el menjar indigest de Prohens afectaria el rumb de l'univers? A aquestes altures què aporten o què resten els escàndols de corrupció, ja habituals, a la vida diària les persones anònimes? Per què les persones assedegades d'informació han d’empassar-se les mateixes noves velles notícies que no cessen de produir-se en bucle viciós? Amb què afectarien les velles noves corrupcions el rumb de la vida de moltes persones? En el fons, no són més que els habituals abusos de poder que ja coneixem però que només canvien els noms de les persones que els cometen i sembla amb això que ningú n'aprèn!

Com va dir N. Chomsky, és ben veritat que el veritable problema del món és com impedir que surti per l'aire! Mentre la venda d'armes i el negoci de les guerres segueix actiu en diversos punts del món, el terreny de guerra s'ha desplaçat directament als nostres cervells. Les noves eines i estratègies de sotmetiment fa anys que s'infiltren en les nostres cèl·lules i estan en procés de liquar-nos el cervell i amb ells em refereixo, per exemple, a les conseqüències nefastes que poden tenir les aplicacions com el TikTok en les persones i la seva percepció de la realitat. L'estratègia de buidar l'ésser humà de contingut és a nivell planetari. Ara, desembarquen els filtres de bellesa en l'aplicació esmentada, i per tant aflora en les persones usuàries el “Narcís” que només vol contemplar la seva pròpia bellesa, encara que la hi reflecteixin tèrboles aigües estancades. Aquests filtres el que demostren és que la tecnologia ha anat massa lluny, perquè, gràcies a una pantalla, les persones deixen de ser el que són i naufraguen en el llac de l'engany, no a l'ull aliè sinó al propi, i és aquí on resideix el perill pel que fa a la salut mental d'adults fràgils i menors sense supervisió. Per tant, i citant una altra vegada N. Chomsky: “La idea bàsica que travessa la història moderna i el liberalisme modern és que el públic ha de ser marginat. El públic en general és vist només com a exclosos ignorants que interfereixen, com a bestiar desorientat”, i així és, el bestiar està sotmès a un procés de desorientació profunda i extrema.

Arribant a aquest punt, el lector es demanarà què tenen a veure els peixos i les plantes amb tot el narrat anteriorment? L'explicació és simple. Fa uns dies, devers el 20 de març, es publicà una notícia sobre els milions de peixos morts que bloquegen un riu australià. Resulta que la combinació de la calor i la falta d'oxigen en l'aigua són els responsables d'aquest desastre, encara que no és la primera vegada que ocorre i tot és degut a la sequera. I d'altra banda, un estudi recent d'un equip de científics de la Universitat de Tel Aviv va determinar que algunes plantes, en situació d'estrès extrem, emeten clics supersònics que podrien ser sentits per altres animals, com els ratpenats i els ratolins. Aquestes dues notícies ens han de convidar a la reflexió de què estam fent pel planeta? I acab amb les paraules de Victor Hugo: “Produeix una immensa tristesa pensar que la naturalesa parla mentre el gènere humà no l'escolta”.