24/03/2023

Pecadores

Ja fa anys que, per Sant Jordi, la tradició que el llibre sigui el regal que la dona ha de fer a l’home, en contrapartida a la rosa que ell –esperem– et regalarà, ha passat a la història. Per Sant Jordi podem –i ho fem– comprar llibres per al marit, però també per a la mare, per al germà, per a nosaltres mateixes (més d’un!) i per a les nostres, com diria la Moliner, cinquanta millors amigues.

I en aquest darrer cas, aquest Sant Jordi ens ho posa fàcil: la Laura Fa i la Marta Pontnou han escrit un llibre que és el regal ideal per a les amigues. Perquè s’hi faran un bon fart de riure, perquè s’hi veuran reconegudes i perquè hi ha un capítol, titulat “Les amigues flotadors”, que és una declaració d’amor cap a elles.

Cargando
No hay anuncios

El llibre en qüestió és Els pecats de la xona, i tot allò que la Moreneta ens perdona (Rosa dels Vents) i és un llibre fresc, honest, divertit i políticament incorrecte. Escrit amb una combinació ideal d’alegria, grolleria i sensibilitat.

Llegint-lo he recordat sovint la novel·la que vaig escriure fa divuit anys, 39+1, l’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa. Han passat els anys però hi ha coses que no canvien: la tírria pel Carnestoltes escolar, la decepció pels regals de la sogra, la vida que ens roba la maternitat i l’agraïment etern a les amigues, que ens estalvien tantes hores de psicòleg.

Cargando
No hay anuncios

“Elles, que ens han avisat mil vegades que anàvem pel pedregar, elles que han fet un grup a part per comentar les bestieses que anaves cometent, elles que ja et van avisar... ara són aquí una altra vegada per fer veure que no passa res. Per dir-te que et mereixes molt més, per fer-te sentir la presidenta del país i fer-te adonar que pots menjar-te el món cada matí. Elles, les que sempre hi són, les amigues, els flotadors de les nostres vides, gràcies”.

Això no canvia. Les dones tenim moltes coses en contra, començant per la regla i els parts, passant pel sostre de vidre i acabant amb la menopausa. Però tenim una carta que sempre ens farà guanyar la partida: el concepte que tenim de l’amistat, que és solidària, una mica competitiva –admetem-ho– i d’una fidelitat a prova de bomba.

Cargando
No hay anuncios

M’ha semblat molt ajustat el terme flotador. Les amigues ens ajuden a surar, a mantenir el cap fora de l’aigua quan sembla que tot ens estira cap avall. I, habitualment, l’amistat entre dones sol tenir un dels seus puntals en el sentit de l’humor. Tinc molts amics divertits i ocurrents, però em sembla que els millors atacs de riure els he gaudit en reunions femenines.

El llibre de la Fa i la Pontnou és una ventada d’aire fresc que us espolsarà les teranyines, els maldecaps i el sentiment de culpa. És salvatge i contradictori: reivindiquen que cal mudar-se per anar als esdeveniments i trobar el dresscode per a cada situació, asseguren que la comoditat no és excusa de res, però immediatament després assenyalen que una cosa és arreglar-se i l’altra torturar-se. Res de talons d’agulla, elles trien les vambes o les botes militars.

Cargando
No hay anuncios

Afirmen que qui no ha pensat algun cop a la vida a divorciar-se és que menteix o que ja no té esma ni per respirar. Però acaben el capítol sobre el divorci informant-nos que elles dues tenen els millors marits del món, amb qui val la pena compartir la vida.

Enhorabona per això i enhorabona pel llibre, pecadores!