Pau Riba emociona el públic de Tiana

El dia de Sant Esteve al vespre, Pau Riba va pujar a l’escenari del teatre Albéniz de Tiana, el poble del Maresme on viu des de fa anys, per representar-hi Jisàs de Netzerit, capítol zero de la guerra de les galàxies.

Malgrat la malaltia, Riba va tornar a narrar, cantar i tocar la guitarra, enfilat al tamboret, afectuosament agombolat per les veus, les palmes i els instruments de joguina de The Mortimers. La crema de les nadales catalanes, arranjades per Riba, va acompanyar aquest festival basat en el divertiment que el temps és circular i els fets històrics es repeteixen, i d’aquí que el naixement de Jesús es barregi amb els conflictes del present, en una amable sàtira política per a després dels torrons, anualment actualitzada.

A la funció hi són ben visibles els dos Riba, el que té les arrels en una família que celebrava les Santes Pasqües de Nadal a la calor del "fum, fum, fum" i el músic surrealista que s’inventa confederacions intergalàctiques allotjades en cosmos interplanetaris.  

Va ser una funció amb gent a la porta, amb consciència de ser única, d’ulls brillants i llàgrimes mascareta avall, amb el públic abraçant Riba des de l’ovació amb què va ser rebut. L’artista va tancar la nit saludant feliçment des del passadís central de la platea, alçant la guitarra com un trofeu, mentre tota la sala cantava “Dansardana, dansardana, que la lluna ja és molt alta; tambor, flauta i tamborí que la lluna ja és aquí”. Els aplaudiments encara ressonen.