Les paraules del segle XXI
Durant aquests darrers mesos, han tingut un paper important en la geopolítica mundial algunes persones que han estat molt presents en fets que hem conegut o també patit. Des de fa uns anys, Putin; des de fa uns mesos, Trump i el multimilionari Musk; des de fa ja uns dies el papa Francesc i, en la setmana actual, el nou papa Lleó XIV. Parlo de les persones perquè els actuals sistemes de distribució de la informació fan que les notícies ens arribin més a través d’elles que no pas a través de relats. Aprofito l'ocasió per insistir una vegada més que estem vivint un rotund canvi d’etapa en la nostra història, i vull posar de manifest que els canvis significaran revisar el significat d’un important nombre de paraules.
1. Llibertat, desigualtat i regulació. Una de les paraules que van marcar l’inici de la modernitat va ser l’augment de la llibertat gràcies al creixement d’una sèrie de drets personals, tant de tipus econòmic com polític, garantits a través dels governs. Durant gairebé tot el segle XX vam viure un gran progrés en aquest aspecte gràcies, sobretot, a tres elements: els nous sistemes democràtics, els serveis de l’estat del benestar i la regulació pública dels mercats. Això va suposar una disminució de les desigualtats.
Des de fa unes dècades, amb el creixement del que s’ha batejat com a neoliberalisme, exemplificat sobretot en les recents polítiques desreguladores portades a un extrem increïble pel tàndem Trump-Musk, ha quedat ben clar que els creixements econòmics no porten al progrés social. Els augments del PIB coincideixen arreu amb els augments de la desigualtat, incrementen de forma extraordinària i vergonyosa els patrimonis de les capes més altes i augmenten el nombre de persones amb rendes més baixes. Es redueix així el volum de les anomenades classes mitjanes i creix molt la classe més pobra.
Trobem problemes similars en altres activitats fora de l’economia. La nostra llibertat d’actuació personal ha anat creixent molt al llarg dels darrers segles, gràcies en gran mesura a l’augment dels nostres coneixements i als progressos tecnològics derivats. Aquests augments de capacitat ens ajuden a fer moltes més coses, però també ens han d’obligar a acceptar quins han de ser els límits. Poso un exemple molt actual relacionat amb l’anomenada llibertat d’expressió. L’extraordinari increment de possibilitats de difusió de la informació (nous mitjans i xarxes socials) així com la facilitat de generació de falses informacions, tant de tipus escrit, com sonora o visual, usant la IA, obliga a acceptar una vigilància i una regulació per tal de garantir el seu rigor.
És del tot clar que les paraules que han de ser la base de les polítiques dels pròxims anys han de ser: mantenir les llibertats; acceptar la necessària regulació per part dels poders públics; reduir les desigualtats personals cercant l'equitat, i aprofitar l’accés a les oportunitats per a tots. Són aquestes les cinc paraules que crec que cal posar com a objectius tant de l’activitat personal com de les polítiques dels governs.
2. Convivència i enfrontaments. Llevat d’unes primeres dècades amb dues serioses guerres entre països europeus, amb intervenció nord-americana i russa, el continent europeu ha estat durant quasi un segle un espai de pau, de cooperació, de creixement i de progrés com no s’havia vist mai. Aquesta situació està ara en perill, per la voluntat russa de voler tornar a tenir un paper al món que segurament no li correspon, i que intenta recuperar annexionant-se països que formen part de la UE o que volen ingressar-hi. El problema també el crea l’intent dels EUA de mantenir el paper que han tingut el segle passat i que l’avenç tecnològic i polític xinès posa en perill. Això ja està organitzant enfrontaments importants, que a curt termini suposen grans incerteses i que poden acabar sent l’origen d’enfrontaments armats que podrien afectar-nos a tots.
No és estrany que tots estiguem pensant que pot ser que necessitem més “mesures de seguretat” per fer-hi front, però és evident que el millor seria “prevenir per evitar” que el pitjor es produeixi. Hem de veure que hi ha tres persones que ho estan posant molt difícil: Putin, Trump i Musk, per ambicions de caràcter polític, econòmic i de manipulació de la informació. Podem aconseguir que canviïn les seves posicions i entrin en uns camins de diàleg, negociació, i col·laboració? Per acabar, és sorprenent i difícil d’explicar l’augment del paper que ha jugat recentment l’Església en afers de caràcter social i no religiós (migracions) durant la vida del papa Francesc. Les característiques personals del nou papa Lleó XIV poden ajudar d’alguna manera a aquesta millora? No sembla gens fàcil, però no ho hem de donar per perdut.