Mirem com a signe positiu que a Balears cada vegada més col·lectius estiguin pensant o treballant en una transformació del model econòmic i social. És el signe que ens preocupen les dades que ens defineixen en renda per càpita, en competitivitat, en benestar social o en resultats educatius. I la preocupació sempre és benvinguda si serveix per estimular la voluntat de canvi. Que aquest debat de la necessària transformació s'hagi fet present i més o manco quotidià, tot i que encara estigui tot o quasi tot per fer, resulta il·lusionant.
En molts de sentits, es fa massa evident que ens hem convertit en un país poc amable. Sí, em referesc a les Illes. Per ventura ho notam més els locals que no els que ens visiten només durant uns dies, però tot em fa pensar que ells també ho han de percebre, llevat que estiguin acostumats a viure a sabatades. Basta passar per l'aeroport de Palma per tenir la sensació que has arribat o que te'n vas d'un país que t'expulsa en comptes d'acollir-te (aquest diumenge començava a ser infernal). Si a aquesta entrada hi sumes la sensació de saturació als carrers de Ciutat o de cotxes i motos pels camins de Formentera en temporada punta, els baixos nivells de qualitat d'una part significativa d'allò que oferim i un llarg etcètera, tenim mostres més que suficients per detectar cap on hem d'anar.
Tot i que pugui semblar una generalització aparentment trivial, estic convençuda que el futur d'un país passa en bona mesura per la seva amabilitat. És evident que no em referesc a l'amabilitat de les persones, o no només, sinó sobretot a l'amabilitat del territori, dels espais, del comerç, de la gastronomia, de la cultura i de tot plegat. Amable, etimològicament, és allò digne de ser estimat, i això inclou la qualitat en tot i a tots els nivells, l'educació, el respecte, l'afectuositat i, entre moltes altres qualitats, la naturalitat que fa canviar les actituds servicials (fer les coses per treure'n un profit) pel desig de fer la vida agradable a tothom, començant per la pròpia vida.