Orientem-nos

Aquest dissabte, després d’aquesta diada de Sant Jordi a la fi als carrers, continua un dels processos que, calladament però de manera continuada, va caminant a Mallorca: és el procés de La Vida al Centre. Sota aquest reclam –que és un reclam molt sentit i reivindicat en els temps que corren–, va iniciar-se a Mallorca el procés de construcció d’un espai de trobada de persones i col·lectius que consideram imprescindible treballar col·lectivament per teixir des d’ara mateix horitzons ecosocials que ens permetin albirar un futur possible i digne per a totes i tots en aquesta illa que habitam temporalment.

La Vida al Centre va sortir com un manifest de propostes per a la transició ecosocial, impulsat per una sèrie d’entitats inicialment, a les quals s’han anat sumant més de 160 entitats fins a dia d’avui. Unes propostes per posar damunt de la taula allò que consideram clau per envestir noves polítiques urgents i necessàries que posin les persones i la vida al centre de les decisions. Unes polítiques, però, que malauradament continuen impermeables a noves visions necessàries que calen per enfocar el moment de canvi abismal que estam vivint. Però La Vida al Centre no és només això. Aquest manifest no era l’objectiu final, sinó el punt de partida. Així, La Vida al Centre esdevé procés i és caminant i conformant-se com va esdevenint un nou subjecte polític que, a més de proposta, treballa col·lectivament per ser, en si mateix, una alternativa. I ho feim partint de noves maneres de relacionar-nos, des dels vincles, partint de les cures i el suport mutu, de la cohesió, de la complicitat i de la xarxa i la visió territorial, diversa i intergeneracional. Un procés o proposta que ja camina amb els principis del canvi que exigim però que alhora volem ser. Perquè el procés de transició ecosocial no és un objectiu final, és un camí, i a Mallorca ja som moltes i molts els que el transitam, només cal reconèixer-nos i saber-nos u. I en aquest procés, ens trobam ara treballant en la definició col·lectiva d’allò que identificam com a preocupacions i inquietuds compartides, que ens travessen a totes i tots i que tenim previst traslladar a una propera escola de tardor dins aquest any, oberta a tothom amb ganes de ser part del canvi. D’aquí que la trobada d’aquest dissabte sigui sota el lema ‘Orientem-nos. Treballam col·lectivament’.

Venen temps complexos i difícils, m’atreviria a dir que perversos. El xoc econòmic global ens ha abocat de cop múltiples i diverses amenaces a les quals haurem de fer front col·lectivament, des de baix i a l’esquerra, com diuen les zapatistes que estan a punt de desembarcar als nostres territoris aquest proper estiu. A Mallorca, també ens estam organitzant per rebre-les i compartir amb elles “els dolors” que ens travessen, cossos i territoris. Està en disputa el treball, el futur possible i digne de futures generacions. Està en disputa el que és o no és verd, sostenible i inclusiu. Estan en disputa els serveis bàsics que haurien de ser públics, garantits i universals. Està en disputa el sòl fèrtil per a la sobirania i seguretat alimentària. Està en disputa la salut planetària. Està en disputa el que es considera interès general i el concepte de legitimitat. Està en disputa el relat del que és just i necessari. En definitiva, està en disputa la vida.

Per tot això, aprofit l’espai de columna setmanal en el marc de la Diada de Sant Jordi i el retorn als carrers dels llibres i la cultura per a fer algunes recomanacions de lectures transformadores d’allò que volem subvertir des de la pràctica quotidiana de la política personal i col·lectiva. Aquí les teniu:

–Humà més humà. Una antropologia de la ferida infinita, de Josep Maria Esquirol (Quaderns Crema).

–Masclisme i cultura jurídica, de Caterina Canyelles (Lleonard Muntaner).

–Pactes verds en temps de pandèmia: el futur es decideix ara, d’Alfons Pérez (ODG, Libros en Acción i Icaria edit.).

–Qué comen las que mal comen, d’Isa Álvarez, Mari Fidalgo, Ruth Herrero i Lucia Shaw (Zambra – Baladre).

–Tiempos de colapso. Los pueblos en movimento, d’autories diverses de gent de Baladre (Zambra – Baladre).

–Anarquia relacional. La revolución desde los vínculos, de Juan Carlos Pérez Cortés (La Oveja Roja).

–Economia Solidària i Feminista, de diverses autores (Pol·len edicions).

–El manifest de les cures. La política de la interdependència, de The Care Collection (Tigre de paper).

–Ecoanimal. Una estética plurisensorial, ecologista y animalista, de Marta Tafalla (Plaza y Valdés).

–#TourismPostCOVID19 Turistificació confinada, coordinat per Ernest Cañada i Ivan Murray (Albasud editorial).

–Cuidadoras. Historias de trabajadoras del hogar, del servicio de atención domiciliaria y de residencias, d’Ernest Cañada (Icaria).

–El comú català. La història dels que no surten a la història, de David Algarra (Potlatch Ed.).

Llegir serveix per desgranar la realitat que ens ha vengut imposada, per tenir arguments per a qüestionar aquesta realitat que semblava única, que intencionadament ens han volgut fer creure que ho era. Llegir ens permet qüestionar-la, rebatre-la i, a partir d’aquí –del coneixement, de la saviesa dels altres, de les vides no viscudes, dels mons paral·lels igualment reals, de les experiències fetes nostres a partir de les pàgines dels llibres–, construir l’alternativa desitjada; la que ens és necessària com a societat i també com a individus pel bé comú; la que parteix de l’equilibri un cop desafiats els dogmes inexpugnables amb què ens han volgut alimentar. Bon cap de setmana (i vida sencera) de llibres.