Per opinar, llegir

Divendres passat, l’escriptor i periodista Miquel Segura publicava al diari Última Hora un article d’opinió titulat Turisme i Cultura. En aquest, l’autor es feia ressò de la decisió de la nova presidenta del Govern, Marga Prohens, d’ajuntar les àrees de Turisme, Esports i Cultura en una sola conselleria; l’aplaudia, ras i curt, i lluny de compartir l’encert d’aquesta barreja coincidirem en el desig que el conseller en qüestió rompi el malefici del càrrec i duri, com a mínim, més de mitja legislatura.

El que em va sobtar d’aquest article, que va compartir a xarxes el fins ara director general de Política Lingüística del Consell de Mallorca, Lluís Segura, és la reflexió que l’autor feia al voltant d’un dels temes que va posar damunt la taula Prohens durant el seu discurs d’investidura: la necessitat de subvencionar els artistes “bons” i de deixar de donar ajuts, des de les institucions, als artistes “dolents”. Al seu article, Segura defensava perles com que “la reivindicació de la nostra llengua ha donat lloc a una allau d’edicions de llibres subvencionats que avui no té cap sentit” o que “hem arribat a un punt que els editors illencs publiquen qualsevol beneitura mentre sigui subvencionada”. Això, basant-se en la idea de fons que “després de la generació dels Porcel, Janer Manila o Guillem Frontera, la qualitat de les novel·les publicades a les Balears ha caigut en picat”.

No seré jo qui menystengui les obres d’aquests tres clàssics de la nostra literatura; ans al contrari. El que trob és que per opinar paga la pena haver-se documentat una micona, i sobta llegir afirmacions tan categòriques com aquestes en un context que podríem considerar pletòric per a la literatura mallorquina dels darrers (posem per cas) cinc anys. Pens en el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any concedit a Ràbia, de Sebastià Alzamora; pens en Melcior Comes i Sobre la terra impura, guanyadora del Premi de la Crítica Serra d’Or i del Joan Crexells de narrativa; pens en el notable èxit lector de La cosina gran, de Laura Gost, i la seva propera adaptació al cinema; pens en la poeta i narradora Antònia Vicens, reconeguda l’any passat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i també en Antoni Vidal Ferrando, aplaudit pels companys de gremi amb la concessió del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana d’enguany; en Neus Canyelles, guanyadora del Premi Lletra d’Or al millor llibre de l’any per Autobiografia no autoritzada; i en Els dies bons, d’Aina Fullana, triplement reconeguda pel Premi València, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Punt de Llibre de Núvol; i també en…

No sé si la literatura escrita a Mallorca havia estat mai tan ben rebuda pels lectors d’arreu del país, tan reconeguda per la crítica i pels premis a obra publicada i tan traduïda en l’àmbit internacional. És vera que opinar és gratis, i tothom té dret a fer-ho. Fins i tot hi ha qui, amb els anys, aconsegueix fer-ne una professió. Per no dir segons quines (ara sí) beneitures, però, paga la pena aplicar-se el lema: per opinar de literatura, primer, cal haver llegit.