La novetat de la televisió (1932)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article d’Eduard Rifà (Manlleu, 1882-Barcelona, 1938) a La Veu de Catalunya (21-I-1932), divulgador pioner de la televisió a Catalunya. Avui és el Dia Mundial de la Televisió. L’empresari Rifà ja havia estat dels promotors l’any 1929 de la futura Ràdio Associació de Catalunya (EAJ-15). Acudit gràfic de Gaietà Cornet (Barcelona, 1878-1945) al setmanari Patufet (8-VI-1935) amb aquest peu on s’esmenta la televisió quan encara era aquí a les beceroles: “–Jo li dic que, si vostè fa això, ens veurem les cares! –Sí, però haurà d’esperar que s’acabi d’inventar això de la televisió".

La ràdio, com a aparell receptor de l’onda hertziana, va despertar un interès gran: després hem vist superades aquelles il·lusions, i avui ja es considera la radiodifusió com un element necessari en la vida de l'home que s'imposa i s'introdueix cada dia més, en forma que hem de considerar les emissions de ràdio com el mitjà més poderós d'informació ràpida i el de major difusió. La televisió serà quelcom superior, encara, perquè les distàncies s’escurçaran, i, com deia un articulista radiofònic, el món s'enxiquirà. Les grans caceres africanes ens han arribat amb llibres d'una literatura florida i de vegades exagerada, com en les cintes cinematogràfiques, plenes de trucs combinats; però la televisió ens farà veure la realitat, i ens referim a aquest cas com un dels més difícils, ja que amb facilitat serem informats, a l'acte, dels esdeveniments més sobresortints, com són guerres, festes, espectacles, esports, descobriments, etcètera. Però, amb tot i que es parla molt de televisió, no podem pas veure encara pròxim a assolir un èxit d'introducció, com l'obtingut l'any 1924 en inaugurar la primera emissió Ràdio Barcelona, amb els elements de l'Associació Nacional de Radiodifusió. La televisió fa uns quatre anys que està en plena intervenció científica, i quan Baird a Londres ens la presentava com un gran progrés i la donava a comerciants de ràdio per a atraure el públic als seus establiments, i introduir-lo a comprar peces per a construir ells mateixos els aparells. Les revistes van plenes d'esquemes sobre els aparells receptors; les nombroses conferències que es donen són per a convertir l'interès del públic en afició vers la televisió, fomentada per quatre emissores que diàriament difonen programes subvencionats per comerciants. En canvi, per les darreres impressions que tenim d'Alemanya, la televisió està en un pla de perfecció tal que supera tots els coneguts fins ara. Hi ha una entitat científico-industrial que ha obtingut un procediment diferent dels que s'han donat a conèixer, i és tan pràctic per a la simplicitat de maneig, i el seu cost és tan assequible, que tot fa preveure que no trigarem quinze mesos a veure'l introduït, i en aquestes condicions, cal esperar que ho serà ràpidament. La televisió, científicament, l'hem de creure resolta: tècnicament ja s'ha aconseguit molt en pocs mesos, i això fa augurar que aviat serà de ple domini comercial. Ho manifestem així perquè no solament hem tingut una intervenció constant seguint l'evolució d'aquests invents tan suggestius, sinó que esperem la decisió de la Generalitat referent al determini que prengui sobre la radiodifusió catalana per a posar en pla d’execució l’oferiment de l’al·ludida entitat científico-industrial que té resolta la televisió com a servei públic, en forma que supera tot quant s’ha fet fins ara.