HI HA MOLTES INTERPRETACIONS de la festa de Sant Antoni. Segons l'antropològa Josefina Roma, és curiós que des dels inicis sempre s'ha celebrat avui, 17 de gener, dia que l'eremita se suposa que va morir a Egipte cap al 356 després d'una vida de relatiu retir al desert -va intervenir en la vida pública, per exemple, contra l'arrianisme a Alexandria- i de lluita contra les moltes temptacions que li oferia el dimoni. Es veu que ja el segle V se celebrava el seu dia en aquesta data a Palestina i quan el segle VI es van traslladar les seves relíquies a les antigues Gàl·lies, es va estendre la seva devoció per tot Occident. La data coincideix amb una festa clau en el calendari, que és el solstici d'hivern i l'inici del calendari de Carnaval. És un moment de regeneració que Josefina Roma relaciona amb el moment en què a distintes cultures, tant les mediterrànies com la grega i les germàniques, es commemora el moment del traspàs dels difunts al món dels avantpassats. És a dir, el moment en què els difunts encara són perillosos. D'aquí prové la por del dimoni i de l'infern, i poden fer-se mal a ells i també als que els estimem, que han d'ajudar-los amb tota una sèrie de rituals a fer el traspàs cap a un altre món, el dels avantpassats, en el qual es converteixen ja en protectors dels seus i també asseguren la fertilitat dels humans, els animals i les collites. Per això tot el que enrevolta Sant Antoni és ple de simbolisme: des dels cavalls de la beneïda fins al porc que l'acompanya, passant pel foc, els dimonis, les canyes, la Tau, etc. És un món apassionant del qual, ja ho he dit, se n'ha escrit molt. Curiós que Sant Antoni, que en teoria lluitava contra el paganisme, hagi estat qui millor en representa la pervivència.