16/09/2022

Alguns noms que fan mudat

2 min

ORHAN PAMUK parla d’una família d’Istanbul que es dedicava a construir models per a les millors botigues de roba. No tenien rival, i la tradició familiar els empenyia encara més a perfeccionar els seus productes, que cada vegada assolien qualitats escultòriques més pronunciades i valuoses. L’eufòria d’aquells artesans, però, a poc a poc es va endinsar en aigües com a misterioses, pesants, finalment tèrboles: el seu treball, cada dia més acostat a la naturalesa humana, rebia menys atenció dels antics clients. Els models o maniquís del món sencer, també els d’Istanbul, s’havien sotmès a un procés d’estilització, fins a abandonar tota referència al cos humà: no tenien cara ni fesomies, eren purs perfils de filferro –més endavant, de plàstic–, més manejables i fins i tot més permissius a la imaginació de la clientela, que, d’aquesta manera, no l’havien de limitar a la figura tan humana d’abans. En haver de reconèixer que havien pres per un camí que els donava grans satisfaccions artístiques però els reduïa els beneficis econòmics, varen continuar perfeccionant els seus models humans i guardant-los en amplis soterranis de la ciutat. Potser un dia algú trobarà aquests grups de models. Voldria que la descoberta tingués lloc en vida meva, perquè les interpretacions de la troballa ens dirien molt més que els propis models.  

SIMONE WEIL. “On hi ha un greu error de vocabulari és difícil que no hi hagi un gran error de pensament” (perdó: és un gran error de pensament el que sorgeix d’entre les boires de la senilitat?).

KARL MARX. Els moviments de terres cap a la dreta han estroncat les fonts que nodrien el pensament des de l’esquerra. S’ha prescindit de Marx per explicar l’enfilall de crisis actuals, que és com renunciar als antibiòtic per combatre una infecció.

CRISTA WOLF. “El coneixement despietat d’un mateix és la condició prèvia del dret a jutjar els altres”.  

JOSEP PLA. “Potser l’element més voluptuós de la dona és el silenci”, diu Josep Pla. És curiosa la proximitat d’aquesta apreciació amb la més rotunda de John Lennon, qui, en ser preguntat com li agradaven les dones, va respondre: “Callades i obscenes”. No devien haver tengut gaire sort en la seva relació amb les dones, generalment tan amenes com els mascles o més, més agudes, més punyents. Generalment, he de repetir.

Guillem Frontera és escriptor

stats