Només Palma

Palmapoques coses em molesten més, com a palmesà, que sentir dir Palma de Mallorca. O, encara pitjor, que quan tu dius Palma et demanin: “De Mallorca?”. I no et queda més remei que respondre que sí. No fos cas que ho confonguin amb Palma del Río, la Palma del Condado, La Palma o Las Palmas. Les Canàries són la nostra creu quan surts a la Península i t’obliguen a posar els ulls en blanc.

Record haver formalitzat la matrícula a la Facultat i que l’administrativa em digués: “Ui, quina meravella viure amb una temperatura agradable tot l’any. Segur que passau el dia dins l’aigua”. Senyora, no som canari.

N’hi ha que –i això és verídic– s’han sorprès de no veure “el requadre de la mar” des de l’avió quan viatjaven a les Canàries, com si els mapes reproduïssin una mena de frontera natural. Amb aquests equívocs ridículs convivim. I també amb el fet d’haver d’arrossegar a Palma un afegitó artificial i administratiu que no cal gaire esforç per corregir.

El Ministeri de Transports ha acceptat que Son Sant Joan deixi de ser l’aeroport de Palma de Mallorca i passi a dir-se aeroport de Palma-Mallorca. Alguna cosa hem avançat. Hauria estat pitjor que l’haguessin batiat amb el nom de Rafa Nadal.

Ara només falta esperar que la dreta actuï amb seny i no faci com el PP el 2012, quan va recuperar el ‘de Mallorca’ per una decisió molt més política –i submisa– que no pas pràctica.

L’entestament a mantenir aquest cognom delata un complex colonial i una obsessió amb la marca turística. Sembla que Palma no pugui existir per dret propi si no du una etiqueta que rebaixa una ciutat fundada l’any 123 aC a la categoria d’un fulletó d’operador turístic, com si temessin que el visitant alemany o el buròcrata de Madrid es perdessin si no els lletrejam el folklore. Palma no necessita un GPS al nom. La història hauria de bastar per situar-la.

Exigir que l’anomenin simplement ‘Palma’ no és cap caprici nacionalista ni cap deliri filològic. És una qüestió d’higiene democràtica i de respecte propi. Llevar-li el ‘de Mallorca’ és espolsar-se la vella mentalitat que entén la capitalitat com una concessió i no com una realitat històrica. Cal defensar la dignitat d’un mapa. La de les perifèries. Tot i que, posats a parlar de confusions, pitjor ho tenen a les Canàries, amb aquests viatgers que encara cerquen per la finestreta de l’avió el requadre que, als mapes, les acosta a l’Àfrica.