'Que no surti d’aquí'

El porter del Barça, Marc-André ter Stegen, va emetre un comunicat molt dolgut amb els presentadors del programa Que no surti d’aquí, perquè van difondre un rumor –dolorós– sobre el seu divorci.

Algú pot dir que Catalunya Ràdio té altres obligacions que una privada i que no hi ha d’haver un programa de safareig. Però les obligacions –musicals, de llibres, de territori, de feminisme– les compleix i amb èxit. Fa uns anys, fer Crims o Eufòria també hauria estat impensable. Deia en Benet i Jornet que no seríem un país normal fins que no tinguéssim "programes de safareig en català”. Tenim dret a mal gust, banalitat i vulgaritat en la nostra llengua per poder-nos-en queixar, com tothom. Si, per exquisidesa, renunciem a aquests programes en català, l’espai simplement serà ocupat per una altra llengua i el seu propi marc nacional.

Així, em sorprèn que el Col·legi de Periodistes i el Consell de la Informació de Catalunya acusin l’emissora de mala praxi per haver “vulnerat els principis ètics del codi deontològic del periodisme”. És com si ara l’Acadèmia Catalana de Gastronomia fes un comunicat per dir que al Bar Manolo el pa és de benzinera. Si aquest rumor tan lleig s’hagués difós a les notícies de RAC1, seria diferent. El degà del Col·legi de Periodistes hauria hagut d’amonestar el cap d’informatius. I poso aquest exemple perquè, com que el degà dels periodistes i el cap d’informatius de RAC1 són la mateixa persona, entenc que tot hauria acabat bé.

Amb això vull dir que acusar l’emissora –tota ella– de vulnerar el codi deontològic potser el vulnera. El periodista Jofre Llombart dilluns piulava que no hi ha hagut cap comunicat com aquest en casos de la nostra història recent i en programes informatius. No en recordo amb Tamara Carrasco, acusada en informatius de terrorista, ni amb els comptes falsos de Xavier Trias, ni amb els professors de Sant Andreu de la Barca... Aquí parlem dels presentadors d’un programa juvenil, de to lleuger, que ja han demanat perdó.