No ets tu, és el sistema
Palmabon dia, turista. T’escric aquestes línies perquè entenguis una mica millor la situació. Perquè el més segur és que, mentre cercaves on podries anar de vacances aquest estiu, ningú no t’ha explicat que formam part d’un sistema pervers, que som un engranatge d’una maquinària destinada a fer-te treballar onze mesos a l’any perquè després retornis aquests doblers i compris tota mena de productes, inclosos els territoris que estan ben lluny de ca teva.
Deixa’m dir primer que m’agrada viatjar i que conèixer altres paisatges, cultures i maneres diferents d’interpretar el món ens fa millors persones. També som conscient que fas un esforç molt gran perquè la teva família pugui gaudir d’uns dies lluny de casa. Pot ser que hagis hagut de demanar un crèdit perquè els teus fills vagin a la platja i gaudeixin dels beneficis del sol. Fins i tot augmentaran els seus nivells de vitamina D aquests dies, a més dels beneficis de deixar les pantalles i nedar i riure mentre es mengen un gelat.
El quid de la qüestió és que el sistema no està dissenyat per conèixer paisatges, cultures ni maneres diferents d’interpretar el món. No li interessa el teu enriquiment personal ni que tornis a casa amb la ment una mica més oberta.
El sistema vol que consumeixis el màxim possible en el mínim temps possible. Per això valoram periòdicament quant gastes quan ens visites. T’avís: si gastes poc, direm que ets un visitant de baixa qualitat. Però això no és cap novetat, perquè els pobres se solen categoritzar d’aquesta manera, com a mínim.
El que no saps és que també consumeixes aigua, energia i territori. I també destrueixes. En primer lloc, destrueixes el dret a l’habitatge de moltíssimes persones. El sistema necessita cases perquè puguis pagar dues setmanetes de lloguer. És molt més còmode que haver d’estar tots a l’habitació d’un hotel, veritat? A més, no has de seguir horaris per menjar i pots cuinar el que et vingui de gust. Mentrestant, el nostre paisatge s’omple de caravanes, xaboles i tendes de campanya on es fiquen les restes d’allò que un dia es va dir mercat de lloguer residencial. Ho sé: no ets mala persona, només vols passar uns dies feliços. Però t’has convertit en una eina perquè el sistema es perpetuï i s’infli. Ho vol tot per a ell. El problema és que s’ha inflat tant que està a punt d’esclatar. I nosaltres tenim por.