No han desactivat un moviment, l'han fet més fort
Hi ha una imatge que resumeix millor que cap altra el que va passar diumenge: una manifestació multitudinària i profundament cívica que acaba amb persones ferides per una actuació policial violenta. La pregunta és inevitable: qui tenia interès que el relat deixàs de ser la massificació turística i passàs a ser l'ordre públic?
La responsabilitat política de la violència policial té nom: Alfonso Rodríguez (PSOE). El delegat del govern espanyol era qui havia de vetlar perquè una mobilització pacífica pogués desenvolupar-se amb normalitat. Quan tens aquest càrrec i t’enfrontes a una manifestació així, has de deixar clar a l’operatiu que no hi ha d’haver incidents. Desentendre’s ara d’allò succeït és assumir que els funcionaris de seguretat no estan sota control democràtic. Sorprèn veure càrrecs del partit de Rodríguez denunciant la situació com si la cosa no anàs amb ells. Encara n’hi ha que pensen que això de diumenge era la clàssica –i en perill d’extinció– 'manifestació contra el PP'.
El més interessant, però, és el que revela l’actuació policial (i de l’Estat, vaja). Fa només uns anys, una manifestació contra la massificació turística hauria estat percebuda com una protesta sectorial. Avui ja no. Avui posa en qüestió el principal model econòmic i social de les Illes i, per extensió, una de les mamelles més importants que sosté Espanya. Quan això passa, la resposta institucional deixa de ser només una qüestió de seguretat. També és una qüestió de poder.
En moltes mobilitzacions, els problemes apareixen quan hi ha determinades actituds policials. Els dies previs ja havien estat marcats per les detencions d'activistes poc després de la publicació del conegut "manual d'acció contra la turistificació". I durant la manifestació hi hagué moviments de l'operatiu difícils d'entendre i la presència d’individus provocadors que apareixen en moments diferents. Tot plegat fa pensar en la possibilitat d'una conxorxa destinada a desvirtuar la protesta.
En un altre ordre de les coses, toca felicitar la gent que ha fet possible una manifestació històrica. Organitzar una mobilització d'aquesta magnitud no és una tasca senzilla. Dit això, també és cert que diumenge es varen poder apreciar algunes carències logístiques i organitzatives, comprensibles en una convocatòria tan multitudinària però que convé analitzar amb vista al futur. Si aquest moviment continua creixent, també ho hauran de fer la seva estructura, la coordinació i la implicació de les grans entitats del país. Cuidar-nos i protegir-nos col·lectivament és imprescindible.
En línia amb això, em preocupa una altra qüestió: la manca de transmissió generacional en la cultura antirepressiva. La violència institucional no és una novetat. No cal anar gaire enfora: els anys dels governs de Bauzá i Rajoy deixaren més de tres-centes persones processades a les Illes per la seva participació en mobilitzacions socials. Fins llavors, hi havia tota una tradició de resistència democràtica que va aprendre, sovint a un preu molt alt, com respondre a la repressió sense renunciar als drets. Aquesta memòria també s'ha de transmetre.
Malgrat tot, l'Estat (que sustenta el model turístic de masses a les Illes) va perdre la batalla més important. Desenes de milers de persones varen sortir al carrer perquè han arribat a la conclusió que Mallorca ha traspassat un límit. Per dir, senzillament, que "volem viure tranquils a ca nostra". Aquestes idees no desapareixeran ni amb detencions ni amb càrregues policials. Hi ha un conflicte polític de fons. Si pretenien sembrar por per obviar-lo, han fet un mal càlcul. Perquè quan toquen la nostra gent i la nostra terra, Mallorca no s'arrufa: es mobilitza. Diumenge no varen desactivar un moviment; probablement el varen fer més fort. I això, precisament això, és el que tem l’Estat. De fet, possiblement han obert una finestra d’oportunitat que implicarà tornar a mobilitzar-se massivament en els propers dies o setmanes.
