No em digueu res de l’informe de la llengua

Sortirà l’informe sobre la llengua i espero que m’agafarà al bar. Al meu voltant, alguns indicis.

Una jove, escolaritzada en català, catalanoparlant, bilingüe natural amb els avis andalusos, ha de deixar una nota al portal d’un edifici, on han enviat un paquet per error. El text que deixa és en castellà. Ni hi ha pensat, a escriure’l en català. Aquest és el “canvi de llengua dels favors”. Entens –no ho saps– que et tractaran millor si no fas servir el català. Fer servir el castellà és sinònim de ser més educat.

Una dona va a renovar-se el carnet d’identitat. És militant del català (vivim en un país on t’has de fer militant de la pròpia llengua), el seu nom, al document, és en català, mai canvia de llengua. Però s’ha equivocat amb el número de cita i ara li han de fer el favor de “colar-la”. Automàticament passa al castellà, i fa un to graciós, informal, col·loquial, per donar les gràcies. Aquest és el “canvi de llengua de la simpatia”.

Un home paga un cafè i un croissant en una cafeteria de la zona alta, de preus cars. “Un cafè i un croissant”, diu en català. El cobrador, cerimoniós, li diu: “Siete euros, caballero”. Automàticament, l’home, sense parar-hi esment, parla més fluix, amb un to menys segur i li diu: “Gracias”. Aquest és el “canvi de llengua per educació”.

La mare del grup de mares del viatge a Itàlia, catalanoparlant, amb una filla que es diu Farners, crea el grup de WhatsApp. Es diu: Madrazas de Italia. Simpàtiques, bromistes, divertides, totes elles, la Clàudia, la Mireia, l’Olívia escriuen en castellà. Els fills, en Pol, en Pau, la Berta, també. És el “canvi de llengua perquè tots ens puguem entendre”.

Cada dia, a cada moment, hi ha una situació d’aquestes, sense cap consciència ni mala intenció. El que cal, només, és obrir els ulls i dir: “No permetré que aquesta llengua es mori, però tampoc permetré que es trobi malament”.