Per no dormir
D’un temps ençà, pareix que vivim més en una distopia que al món més o menys estable, o previsible, fins i tot, que mig segle de pau a Occident ens havia fet creure que podia existir. Idees com el progrés, l’estat del benestar i el respecte pels drets humans com a llistó mínim de la nostra convivència comencen a semblar signes d’altres temps, i és en aquest context de confusió, de notícies falses i de populismes que l’extrema dreta i els discursos d’odi aprofiten qualsevol escletxa per treure la poteta. No debades, com deia Goya en un dels seus Caprichos, “el son de la raó produeix monstres”. I començ a passar pena per si no devem estar massa adormits.
Tot això em venia al cap aquests dies, en què el partit amb nom de diccionari (pobres diccionaris!, pobres llibres!, pobre saber!) ha protagonitzat la seva enèsima polèmica quan el diputat Sergio Rodríguez felicitava en sessió parlamentària el suposat “Dia de la victòria” (sic) en referència a l’1 d’abril, dia en què el bàndol sublevat va sortir vencedor de la Guerra Civil espanyola. I tot i que el president de la Cambra, Gabriel Le Senne, defensava que ho havia dit de broma, el comentari suposa una clara exaltació del règim de Franco i del cop d’estat que aquest va perpetrar. Per no mencionar la possible comissió d’un delicte d’enaltiment del feixisme, que qui sap si algú s’animarà a denunciar com el mateix gest de Le Senne, el mes de juny de l’any passat, d’esqueixar la imatge d’Aurora Picornell des de la mesa de la Cambra.
Per sort, però, aquest vell-nou món disfuncional en què vivim de vegades encara se sap defensar des d’uns mínims, i els partits d’esquerres en bloc, liderats per Josep Castells (MÉS per Menorca), han aconseguit a la Junta de portaveus que Le Senne es veiés forçat a eliminar aquesta menció del Diari de Sessions. Això està molt bé, i és innegable que suposa una passa més en la lluita contra els discursos d’odi a casa nostra. Ara, però, convendria veure quin paper vol jugar en aquesta partida el Partit Popular que, mentre intenta fer bandera de la moderació tan tòpicament associada als ciutadans d’aquestes illes (amb més o menys encert), també es deixa estimar per Vox a l’hora d’aprovar els seus pressupostos i tirar endavant determinades mesures de govern. Davant les fetes de l’extrema dreta, dormen, el PP, o és només que els convé fer-se els adormits? És amb aquests socis, que volen sustentar la moderació?
“Fes-te enfora, becadeta, / que no és hora de dormir”, diu el Vou-veri-vou per no dormir que Guillem d’Efak va deixar escrit perquè un dia el cantàs el seu amic Biel Majoral. “No veus que la nostra terra / te demana deixondit, / i que el fons de la nostra entranya / ja comença a pegar crits?” Sempre ha estat així, però ara més que mai: davant la més mínima agressió de l’extrema dreta, convé anar ben vius. O ens deixondim com a poble, com a societat, com a nació, o sembla que ens menjarem un parell d’anys bons d’insomni. Històries per no dormir.
