Netanyahu contra el món
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, continua amb la seva fugida endavant i ha anunciat que posarà en marxa un pla per ocupar la Franja, començant per la seva principal població, Ciutat de Gaza, on es calcula que viuen un milió de persones. Netanyahu ha trobat resistències en el seu propi estat major, que considera que l’exèrcit no té a hores d’ara prou efectius per mantenir en el temps una operació d’aquestes característiques i que, a més, es posaria en risc la vida dels ostatges que encara estan en mans de Hamàs.
El cert és que la decisió de Netanyahu ha rebut fortes crítiques a l’exterior, però també a l’interior, on s’esperen manifestacions de suport als familiars dels ostatges i en contra de l’ocupació de Gaza. En l’àmbit diplomàtic, Israel es queda cada cop més sol. Un país com Alemanya, que fins ara s’havia negat sempre a aprovar represàlies contra Israel o a condemnar obertament el setge a Gaza, ha anunciat que atura les exportacions d’armes que es puguin fer servir contra els palestins.
Els analistes consultats per l’ARA adverteixen que Israel ja ha intentat altres vegades prendre el control total de Gaza i que fins ara sempre ha fracassat. Es tracta d’operar en una zona densament poblada i alhora destruïda per bombardejos, on a la gent li falten els subministraments bàsics i on l’enemic, Hamàs, es mou amb facilitat per la seva xarxa de túnels subterranis. Per què hauria de funcionar ara? Ningú no ho sap, perquè el govern israelià no ha facilitat cap detall de l’operació. Només s’han fet públiques fotografies dels caps militars reunits per discutir com donar resposta a l’encàrrec del govern.
D’alguna manera, el pas del primer ministre israelià també enterra qualsevol opció diplomàtica, ja que les negociacions amb Hamàs queden suspeses. Tot i això, Netanyahu podrà tirar pel dret sempre que disposi del suport de Washington. Només Donald Trump, que aquests dies insisteix que vol guanyar el premi Nobel de la Pau i patrocina un acord entre Armènia i l’Azerbaidjan, podria obligar Netanyahu a abandonar els seus plans i tornar a la taula de negociació.
La decisió es deu segurament al fet que Netanyahu comença a impacientar-se i tem perdre el suport de la població. El pròxim 7 d’octubre farà dos anys dels terribles atacs de Hamàs que van acabar amb 1.139 morts i 250 persones fetes ostatges. A part del fet que Netanyahu no ha assumit la responsabilitat per les errades de seguretat que van permetre aquella massacre, el primer ministre israelià tampoc ha complert els dos objectius que es va marcar, que eren destruir Hamàs i alliberar els ostatges. Ni les seves victòries estratègiques contra Hezbollah al Líban i contra el règim iranià han aconseguit tapar aquest fracàs. Després de dos anys, la societat israeliana comença a donar signes de cansament a Gaza, i el seu primer ministre només els ofereix un camí de guerra sense cap horitzó de pau a la vista.