Negreira, tot a la vegada a tot arreu

Les notícies al voltant del cas Negreira s’estan desencadenant a una velocitat tan gran que ja només estem a dues filtracions de la Fiscalia perquè els mitjans suspenguin la seva graella de programació habitual i es posi en marxa un carrusel amb minut de joc i resultat, per poder seguir les incidències de l’afer en temps real. Quina fal·lera! Feia temps que a Espanya no es produïa una coincidència d’esforços informatius tan gran com la que estem vivint aquests dies, gràcies, això sí, a la turpitud dels que dins el Barça van trobar que era una idea brillant anar pagant a aquell senyor amb quantitats generoses perquè fes uns informes.

La pluja, què dic pluja, la cortina d’aigua és tan espessa que ho tapa tot: la inflació que continua disparada, el senyor Roig dient que sort que van apujar una “burrada” els preus del Mercadona i que l’any passat va guanyar més de 700 milions, un 5% més que l’any anterior, el desastre de la coalició del govern espanyol amb la llei de llibertat sexual o el fracàs de la reforma de la llei mordassa.

Fins i tot la justícia, que no és coneguda precisament per la seva celeritat, i que tot just ara, i per sorpresa general, cridarà a declarar la directora del CNI per l’espionatge telefònic a independentistes catalans, s’ha amarat dels efectes benèfics d’aquest estat d’agitació constant i el cas Negreira, que ahir estava en mans de la Fiscalia a Barcelona, ja està, alehop, en mans de la Fiscalia Anticorrupció a Madrid, a causa de la seva “complexitat, rellevància i repercussió pública”. Com vol que no tingui repercussió pública si no es parla de res més. Si això és com la pel·lícula que ha guanyat l’Oscar: Negreira, tot a la vegada a tot arreu.