El negoci rodó dels residus eivissencs
Els actuals responsables polítics ens vengueren que importar residus d'Eivissa era un negoci rodó: la taxa de residus baixaria un 10%, tots hi guanyaríem i Tirme ho gestionaria sense cap molèstia per als milers de veïns i veïnes que pateixen la seva proximitat a Son Reus i a les instal·lacions que gestiona Tirme. Ens digueren que no ens havíem de preocupar: que no interferirien en el trànsit, que no incrementarien el renou ni provocarien llargs períodes de males olors. Però, un any després, la realitat és tot el contrari.
Per fer quadrar aquest negoci, el Govern ha de posar 50 milions d'euros en deu anys al Consell de Mallorca. I com que ni així quadra, el Consell hi ha afegit, en tres anys, més de 103 milions d'euros extra directament a Tirme: 43 milions el 2023, 19 el 2024 i 41,4 milions el juliol passat.
No ho deim nosaltres ho diu la mateixa intervenció del Consell de Mallorca en un informe demolidor que parla d'una rendibilitat del 77% per a la concessionària i de fets que podrien ser constitutius de malversació de fons públics. Ho diu la Sindicatura de Comptes: aquests pagaments no eren al pla de subvencions del 2023, no tenen règim jurídic, ni justificació, ni garanties per al pagament anticipat. I no responen a cap reequilibri econòmic del contracte.
La pregunta és òbvia: si importar residus d'Eivissa era tan rendible, per què hem de subvencionar Tirme amb 103 milions d’euros?
La resposta també és òbvia. La incineradora de Son Reus necessita menjar. Com que a Mallorca feim un poc més de reciclatge i generam manco rebuig, Tirme necessita tones d'enfora per mantenir el seu marge. I les ha trobades a l’abocador de Ca na Putxa d’Eivissa.
Però Tirme mentrestant, en les seves campanyes publicitàries, assegura que "el seu model de gestió de residus implantat a l'illa els permet assolir l'objectiu estratègic de residu zero". És una afirmació que no resisteix la realitat: les dades i l'experiència de gestió demostren el contrari. El residu zero no s'aconsegueix incinerant: s'aconsegueix evitant generar la fracció de rebuig. I una incineradora, per definició, necessita rebuig per existir.
Amb la milionada que destinen el Consell d’Eivissa i el Govern al transport de residus a Son Reus i el Consell de Mallorca a subvencionar Tirme es podrien posar les bases d'un nou model de prevenció i gestió dels residus ambientalment avançat que respecti les prioritats en la jerarquia europea de gestió dels residus.
Aquests principis situen en el nivell superior de prioritat actuar a través de la prevenció, amb reducció i reutilització, abans que els productes es converteixin en residus.
Prevenir la producció de residus és preferible a gestionar-los, per això tant la recollida selectiva com el reciclatge, la valorització energètica i l’eliminació final, per aquest ordre, formen part de la part inferior de la jerarquia de gestió de residus.
Complir amb els principis de jerarquia de la normativa europea de gestió de residus suposa un canvi de paradigma en el model de gestió dels residus, a Eivissa, però també a Mallorca i a Menorca. Suposa implantar un sistema de gestió dels residus altament avançat, a l’altura dels reptes ambientals que tenim i dels estàndards que aspiram a assolir. Per això hem de començar a adoptar mesures en favor de la reducció de residus, eliminant envasos d’un sol ús i monodosis i productes d’un sol ús; i de la reutilització, fomentant els sistemes de dipòsit i retorn, els circuits locals de reutilització i l’allargament de la vida útil dels objectes a través de la seva reparació, intercanvi, préstec, donació i venda de segona mà.
Amb polítiques de prevenció i sistemes de recollida selectiva d’alta eficiència, com el porta a porta, hauria de ser possible reduir al màxim la fracció de rebuig i, per tant, les necessitats de tractament en abocador o incineració.
A més, una gestió ambientalment avançada dels residus basada en la prevenció, reutilització, tractament local i proximitat seria una oportunitat per a la creació de llocs de feina i indústria local.
En canvi, en comptes d’optar per un model de futur, amb aquesta operació ens han convertit en l'abocador de les Balears. Set camions diaris, cinc dies a la setmana, travessant la mar perquè aquí ho cremem. Mentrestant, la taxa que havien de baixar encara no s'ha aprovat ni per al 2025 ni per al 2026. L'opacitat és total. El conseller Bestard acumula polèmiques i zero transparència.
No és economia circular, és un negoci rodó. És economia de la incineració. Pagam amb doblers públics i, per tant, de totes, perquè una multinacional privada mantingui els seus beneficis cremant els residus que una altra illa no ha sabut gestionar.
Aturar el trasllat, aturar els 41 milions extra i revisar a fons la metodologia tarifària no és ser alarmista ni tocanassos. És defensar l'interès general.