El mugró que ofèn
En terres val·lisoletanes, concretament a Tordesillas, van aparèixer en els llums de Nadal unes fades que, segons les opinions d'alguns veïns, eren massa eròtiques. Resulta que a les criatures de llums se'ls notava el mugró! Quin escàndol! Quina descaradura, això de les fades degenerades! Què serà el pròxim que passi?
Certament, els llums no eren els més encertats per a les festes de Nadal, perquè ni les papallones ni les fades encaixen en models habituals dels llums nadalencs com les estrelles, els rens, les obeses siluetes del Pare Noel i una llarga llista de productes made in China. Al meu entendre, la fada en qüestió, el mugró de la qual va escandalitzar alguns veïns del poble, convida a reflexionar sobre les mateixes ferides i desequilibris de sempre, convida a reflexionar sobre les noves dimensions –que en el fons són sempre les mateixes–, que converteixen el cos de la dona en terrenys de batalles ideològiques, religioses, econòmiques i tot el que vagi sorgint. La qüestió és que el mugró femení continua sent un tabú.
El mugró de la fada eròtica dels llums de Tordesillas és, d'alguna manera, el reflex de tot allò que incomoda a aquesta mirada global, universal, històrica, arcaica, secular que qüestiona el cos de la dona. Allò paradoxal és que algunes indústries, que són moltes, no dubten a explotar-ho en les seves diferents facetes per fer com a reclam de determinats negocis. I amb o sense mugrons el cos femení continua sent una mina d'explotació, ja siguin les seves mesures, pes o forma. És un terreny on estan admeses totes les incursions correctores i censuradores, però el mugró continua ofenent, indignant i atemorint totes aquelles persones a la mirada de les quals encara li falta una profunda i minuciosa revisió.
La censura del mugró de la fada eròtica és el mateix que les censures que apliquen els gegants de les xarxes socials, i aquí cit una de les normes comunitàries d'Instagram: “Per diversos motius, no permetem que es publiquin nus a Instagram…”. També inclou fotos de mugrons femenins descoberts, però es permeten imatges en els contextos de lactància, part i postpart… o com a acte de protesta”.
Paradoxalment, el mugró d'una fada ofèn; una dona que no porta sostenidor, també, i un descuit converteix un tros de carn en batalles entre els uns i els altres i tots opinant sobre la dimensió existencial del mugró, mentre el mateix cos continua sent reclam i reflex de contradiccions nostres. Però el mugró de la fada de Tordesillas no pot competir amb l'expectació que genera, com cada any, el xou de les campanades de la Pedroche, el protagonista principal del qual és el cos d'una dona i no el vestit. Certament, ella és propietària del seu cos, però no deixa de ser un espectacle imposat per determinades raons, i sense entrar en cap anàlisi crec fermament que la nostra societat continua atrapada i encadenada a la cultura del voyeurisme, el principal espectacle del qual és el cos de la dona!
Keep calm i, per si de cas, tapa't el mugró!
