04/06/2021

Moixa experta i vulnerable

Si la pandèmia ha creat el seu propi llenguatge, no és perquè hagi introduït mots novells a la parla comuna de les persones, sinó, sobretot, perquè n’ha posat en primer terme alguns que feia anys que esperaven en el banquet o perquè ha ampliat el sentit i el significat d’alguns altres. Donada la magnitud de la tragèdia, el llenguatge no n’ha sortit gaire malparat. Els canvis o modificacions s’han centrat en pocs mots. Per exemple, abans de la pandèmia no hi havia persones o grups. Hi havia pobres, miserables, malalts vells, ruïnes i altres mots o expressions que es referien a aspectes de les tragèdies del cada dia prepandèmic. Ara s’han agrupat les víctimes de malaurança en aquest adjectiu tan acollidor –vulnerable-, malgrat tot, ja que evita les purulències, les sentors, les manifestacions més contundents de la misèria. L’adjectiu és fabricat de robes netes, de tacte acollidor, i se’n fa ús com a eina de destraumatització.

També ha aparegut un grup o categoria d’extensió incerta i de límits difusos. És una mena de recurs en mans de les autoritats quan no tenen la informació que esperam que ens donin sobre les incontinències de la pandèmia. Són els experts. Més ben dit, els Experts, una mena de tribu formada per estudiosos de molt diverses matèries. Al principi, els sabíem posar cara, nom i llinatges, però aviat la seva abundància, les seves incertes procedències, la divergència d’idees i de teràpies ens ha reduït a petits sacs de dubtes de camí a la ignorància. Sabem més o menys què volen dir quan parlen de la vulnerabilitat, dels vulnerables, però ens hem perdut quan volem posar l’enteniment a treballar en l’esclariment dels experts. I és que, d’experts, i ja des del principi dels temps, sempre n’hi ha hagut tants de postissos com de bon de veres. Miguel Bosé reivindicava per als seus aquest qualificatiu usat també com a substantiu, ja que, assegurava, els que el sistema assenyala com experts són una tropa de falsaris, embrollaires i farsants.

Cargando
No hay anuncios

L’expertesa tan comuna d’avui dia hauria d’estar més protegida, perquè no anam de verbes. L’accés a la categoria hauria d’estar més vigilat, que no es puguin moure entre nosaltres personatges com aquell metge nutricionista anglès que va aconseguir un diploma d’expert en dietètica per un institut nord-americà per a la seva moixa morta.