La moderació socialista
Aquests dies els informatius reflecteixen l'estira-i-arronsa en les negociacions dels pressupostos de la Generalitat. Un joc que forma part de la partitura política però que no té atractiu ni glamur: estira-i-arronsa, fer-se pregar, per poder dir que s’ha aconseguit un gran èxit.
És obvi que Catalunya no es pot permetre tirar de pressupost caducat. El president Aragonès sap que aquesta negociació és imprescindible per a la seva aposta perquè altrament l’estat de minoria parlamentària el condemnaria indefectiblement a la renúncia. I els socialistes, que pensen que encarint la mercaderia es faran més importants (coses del mercantilisme polític), necessiten aquest acord de normalització per guanyar vent de cua en un any electoral. Mentre que Junts s’ho mira a distància perquè ha de pair moltes coses: necessita descabdellar el seu embolic interior i reprendre camí conforme a la decisió que els va dur a deixar el govern i abandonar l'estratègia d’unitat independentista per reconfigurar-se com la nova dreta catalana.
I és en aquest terreny que Salvador Illa ha desplegat el seu joc tàctic. Després de centrar la seva acció en el discurs de la força tranquil·la que ha anat fent forat mentre creixien la frustració i la desmobilització de l’independentisme, sembla haver-se fet la idea que ara mateix hi ha territori per créixer en l’espai de la dreta. Pel caràcter residual del PP, que fa temps que no hi pinta res, però sobretot per les dificultats dels hereus de CiU i del món de Junts d’assentar-se en l’espai del nacionalisme conservador. I per això ha optat per assumir sense complexos l’agenda de reconeguts sectors lobis empresarials fent bandera de projectes polèmics que s’havien deixat de costat com el Hard Rock de Vila-seca, l’ampliació de l’aeroport i la ronda del Vallès.
La percepció d’Illa és que Catalunya està en dèficit de moderació. I per això ha fet de la calma, que porta posada en la seva manera d’expressar-se i, fins i tot, de caminar, un estil. Un cop rebaixades les tensions en la qüestió nacional per tranquil·litzar el seu espai natural, ara busca complicitats en el món empresarial i apostes per forçar la mà d’Esquerra. En tot cas, si aquest és el càlcul, necessita l'aprovació dels pressupostos imperativament, perquè la faula de la moderació correria el risc de decaure si a la primera de canvi ja fracassa.
