El model educatiu del mèrit i l’esforç
El primer acord que varen signar el PP i Vox a les Balears, just abans de posar un membre de l’extrema dreta a la presidència del Parlament, deixa ben clar que el model educatiu que instauraran estarà basat en el mèrit i en l’esforç. Encara que de moment és una incògnita com es farà per introduir i consolidar aquest model, i també si realment ho podran fer passant per damunt de l’autoritat dels docents, el cert és que basar l’educació en el mèrit i l’esforç és destruir els fonaments del sistema d’educació pública. Vagi per endavant que una sap perfectament que educar-nos i aprendre implica esforç, que esforçar-se és bo i és necessari i que és un mèrit cada passa que es fa per millorar. Ara bé, basar el model educatiu en l’esforç i el mèrit és una cosa d’elits, perquè la mesura de l’esforç que ha de fer cada alumne no només depèn de la seva capacitat natural, sinó que sobretot depèn de les condicions que envolten la seva vida. El mèrit requereix molt manco esforç si un arriba ben menjat de casa –en el sentit més ampli. Tots els que tenim una edat recordam bé què volia dir i què duia de la mà el model educatiu del mèrit i l’esforç. També sabem que on s’ha ubicat sempre aquest model ha estat a les escoles privades, concertades i religioses. Passava que si tenies la sort de ser ‘una bona estudiant’, a l’escola tenies el cel guanyat. Però, ai, quan eres un alumne amb dificultats per a l’aprenentatge, amb una capacitat menor per a l’esforç o amb problemes personals que et minvaven les capacitats quedaves assenyalat, sovint amb un “tu no seràs res a la vida”. No ens convé gens tornar-hi. El fracàs escolar és molt més fill de la meritocràcia que no d’altres factors.
