Les millors dades per a un alcalde

Passo pel centre de Barcelona i al vidre d’una parada de l’autobús veig que algú hi ha enganxat amb cinta adhesiva un rètol escrit a mà que m’ha sobtat. Hi diu, en castellà, “Compte, carteristes per aquesta zona”.

El que m’ha sobtat no és que hi hagi carteristes, perquè el carterisme és una especialitat estacional vinculada al turisme de masses i, per tant, a Barcelona és temporada alta. Sí que aquesta denominació professional té un punt vintage, com ara la de drapaire o la d’esmolet, però el que em crida l’atenció és el canal de comunicació que ha fet servir qui probablement és una ànima escaldada, i la dimensió del problema que descriu. Com que hi passo cada dia, almenys a mi m’ha fet posar en guàrdia.

I, tot i que en lamento el contingut, celebro aquesta mostra de socialització de l’alerta, perquè va en sentit contrari de la pèrdua del sentit col·lectiu que ha convertit les ciutats en un decorat per al jo i la meva circumstància.

No sé quanta gent acabarà llegint l’advertiment, perquè tothom circula amb els ulls enganxats a la pantalla del mòbil, de la mateixa manera que les policies circulen amb el cul enganxat als seients dels cotxes patrulla i gairebé mai et creuaràs amb un policia caminant pel carrer. I això em fa pensar en els milers d’alcaldes que aquest dissabte prendran possessió del càrrec i en els equips de govern que confegiran. Segur que llegiran informes d’experts que diran que tenen totes les mètriques i que ho tenen tot mapejat. Però em sembla que, si volen saber com està la ciutat, és a dir, la seguretat, la neteja, la pobresa, el civisme, el trànsit, l’activitat econòmica... el millor que poden fer és caminar pel carrer i aixecar la vista. Les dades són allà.

Només aixecant la vista i contemplant les façanes ennegrides de l’Eixample algú va poder imaginar fa molts anys la campanya que encara no ha estat superada: Barcelona, posa’t guapa.