Meta mai serà Viquipèdia
Aquesta setmana hem tornat al 2015 perquè Zuckerberg també vol ser un techbro. És una notícia molt agra que Meta abandoni el sistema de verificació de continguts professional que van implementar el 2016, precisament per l’impacte que van tenir les xarxes socials en la campanya electoral estatunidenca. Avui Zuckerberg té unes quantes raons econòmiques i polítiques per ballar-li l’aigua al mateix senyor a qui li van tancar el compte després de l’assalt al Capitoli de 2021. La mesura forma part del ball de festeig al proper inquilí de la Casa Blanca. En un altre compàs, també incorpora a la companyia nous directius alineats amb Trump, com és el cas de Dana White.
Zuckerberg fa temps que s’ha especialitzat a guanyar-se les garrofes sense enemistar-se amb els poders polítics i econòmics. De fet, del sistema de verificació que ara cancel·len, ja preveia pràctiques d’excepció per a determinats polítics, celebritats i periodistes de renom, per tal d’evitar la retirada precoç de continguts d’aquests perfils protegits. Això, que es coneix com a whitelisting (llistes blanques) ho vam descobrir el 2021, en els documents filtrats per Frances Haugen. Un altre exemple, el llegíem al Financial Times aquesta setmana: els anunciants més grans gaudien de més laxitud en la revisió dels continguts. Tampoc és d’estranyar si tenim en compte que la major part dels ingressos de Meta provenen precisament del màrqueting digital. És ben bé allò de no mossegar la mà que et dona menjar.
Així i tot, en el comunicat de dimarts, el CEO de Meta justificava la retirada del sistema de verificació per esbiaixat. Li faltava dir també que així redueixen costos, s’estalvien les complicacions de verificar continguts generats amb IA i segueixen alimentant la idea que les xarxes socials no són responsables del contingut que hi circula. El problema és que tot plegat no va de desinformació, ni tan sols de promoure la llibertat d’expressió. Com diu Maria Ressa, premi Nobel i periodista, és una qüestió de seguretat. Afegeixo que ens hi juguem la confiança i la cohesió social. Necessitem lideratges empresarials que no confrontin la generació de riquesa amb les bases democràtiques de la vida en comú.
El model de notes comunitàries en realitat ens deixa a la intempèrie. Pel que hem après amb X, té poca cobertura i no aconsegueix frenar la viralització de continguts falsos. Un estudi de la Xarxa Europea de Verfificació (EFCSN) en el marc de les eleccions europees de 2024, va comprovar que pràcticament el 70% dels continguts que van ser verificats per professionals passaven inadvertits a X. I comparant entre plataformes la diferència és abismal: en el període entre gener i novembre del 2024, a X es van obrir notes per 52.000 publicacions, mentre Facebook va verificar 23,3 milions de continguts.
Si les notes de la comunitat es plantegen com a solució, caldria que s’assimilés més a com funciona Viquipèdia, amb estructures de governança distribuïda complexes, per garantir que és un espai de deliberació, d’intercanvi de perspectives amb sentit, i no només un espai extra on esplaiar-se i seguir insistint en la pròpia mirada de forma unidireccional. Perquè si no, qui arriba primer sempre són els bots d’ultradreta.