Menys habitatge però més turistes
Vam dir i repetir que la pandèmia seria el punt de partida per a un canvi en profunditat, i el canvi ha consistit a fer el mateix que hem fet sempre, però més i pitjor. Això ja ho sabíem, però ara ho constata el Fòrum de la Societat Civil al primer lliurament del seu informe, titulat ‘Evolució de les transicions’, un recull de dades quantificables que aquesta entitat (formada al seu torn per altres entitats: Fundació Iniciatives del Mediterrari, Col·lectiu Alternatives i EAPN Balears; aquesta darrera són les sigles en anglès de la Xarxa Europea Antipobresa) posa a disposició de les institucions i la ciutadania. Amb un propòsit: mesurar si s'avança, i com, en la transició del model econòmic que tantes vegades s'ha posat damunt la taula.
La resposta és que no s'hi avança de cap manera. En aquest primer estudi el Fòrum tracta sobre la transició de model a escala social i ha fixat l'atenció en l'àmbit de l'habitatge, i qualifiquen la situació com a crítica. Descriuen un panorama condicionat per “dècades d'inhibició pública per a la creació d'habitatge social, la creixent compra de cases i pisos per part d'estrangers, i l'augment exagerat del turisme de lloguer vacacional”. Aquests factors són els que haurien fet pujar els preus de compra i de lloguer fins a un punt que “fan inaccessible el dret a l'habitatge per a una gran majoria de la ciutadania”. Ara sí que existeix un compromís de les institucions amb la construcció d'habitatge públic, però les xifres són insignificants: entre tres nous habitatges construïts l'any 2019 i cap de construït el 2022, si es pren com a referència el certificat de final d'obra (n'hi ha molts més que tenen la llicència d'obra, però lògicament, si no estan acabats, no els pot habitar ningú). Per altra banda, l'estudi valora positivament que s'hagi activat l'escut social, però lamenta que aquest escut social no és suficient per cobrir tothom, com ho demostren els 158 desnonaments hipotecaris, i els 1.156 desnonaments per impagament de lloguer, que es van produir durant el 2022.
Són dades que en corroboren d'altres que ja sabíem: l'augment de la població que es troba dins el llindar de la pobresa (un 17,6% el 2021) i el de la precarització laboral, que fa que moltes famílies no puguin complir els pagaments d'un lloguer o d'un préstec hipotecari.
La manca d'habitatge també és la qüestió que han exposat aquesta setmana tres de les principals ONG (Metges del Món, Càritas i Creu Roja) a la Comissió d'Afers Socials del Parlament de les Balears. Les famílies que viuen en infrahabitatges, els migrants que s'acaramullen en cases o pisos en condicions deplorables o les dones prostituïdes a canvi d'un lloc on dormir són realitats que formen part de la vida quotidiana de les Balears. Les persones sense llar ja no són només les que dormen al carrer: es pot viure a baix d'un sostre, però igualment dins la misèria i la intempèrie. Tanta sort que, a la fira ITB de Berlín, els touroperadors han vist desbordades les seves previsions més optimistes i que enguany les Balears rebran un 10% més de turistes alemanys. Ho expliquen a les càmeres, els touroperadors, amb els ulls que els fan pampallugues. I tots nosaltres contents, perquè sabem que tota aquesta fabulosa creació de riquesa revertirà en el millorament de les condicions laborals dels treballadors de les Balears, i contribuirà en gran mesura a fer que tots puguin accedir sense problemes a un habitatge digne, tal com estableix la Constitució espanyola. Perquè l'habitatge digne, a més d'un dels drets humans, és un dret constitucional. Gràcies, touroperadors i hotelers, per treballar amb tanta perseverança per garantir-lo.
