Medicina i recerca a Catalunya

Enmig del brogit polític local i mundial hi ha notícies que duren unes hores quan, en realitat, són extraordinàries.

Penso en aquest grup de científics dirigits per Eduard Batlle, investigador Icrea de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, que aquesta setmana s’ha sabut que han trobat el grup de cèl·lules que s’escapen de les immunoteràpies i provoquen metàstasis en càncers de còlon.

I penso també en el cas d’aquest nen de dos anys i mig que va ser operat pels neurocirurgians de l’Hospital Sant Joan de Déu d’un tumor cerebral molt agressiu. El nen el van portar de Mèxic a Barcelona, convertida en l’última esperança per a un cas que pronosticava un desenllaç fatal, i avui només falten dies perquè li donin l’alta.

Sents notícies com aquestes i penses en tantes morts abans d’hora i en tantes famílies escapçades a causa del càncer de còlon. Que s’hagi obert una via per lluitar contra un dels càncers més freqüents, tant en homes com en dones, és un reparador motiu d’esperança. ¿I qui no s’emociona posant-se en el lloc d’uns pares que veuen el seu fill entrant al quiròfan amb un tumor al cap de la mida d’una mandarina, pensant si el tornaran a veure viu?

Que tot això hagi passat a Catalunya vol dir que no s’ha trencat el fil de l’excel·lència en la pràctica mèdica que ha distingit el nostre país des de fa més d’un segle i que les llavors plantades fa poques èpoques en la recerca científica continuen donant fruits. Tanta excel·lència tan a la vora fa sentir confiança en el futur i ha de ser un esperó perquè s’hi destinin els diners públics necessaris, sobretot ara que ve una onada de jubilacions dels metges del baby boom.