La darrera zona humida del municipi de Palma, un macroprojecte comercial d'uns 100.000 metres quadrats en una zona comercialment saturada, un exemple d'urbanisme fet a la carta, una immensa superfície per acollir més grans i mitjanes superfícies que exerceixen una competència desigual i acaben per dinamitar el petit comerç, un model que no afavoreix el passeig, sinó que potencia el trànsit rodat, un exponent més d'una oferta comercial uniformitzadora fruit d'un mercat mundial que envaeix les ciutats d'arreu amb les mateixes marques, una manera de contribuir que els diners engreixin sempre les mateixes mans, la construcció ja molt avançada d'un altre macrocentre comercial a menys de 3 quilòmetres, la possibilitat que es pugui tenir un parc natural, començar a tramitar la protecció definitiva de l'aiguamoll...
Són poderosos i diversos els motius que hi ha per dir no al Palma Springs, el macrocentre projectat a les Fontanelles. Motius mediambientals, comercials, econòmics, de sostenibilitat, d'identitat (perquè res ens hi identifica) i, fins i tot, laborals, per molts de llocs de feina que s'hi poguessin crear. Són multitud els motius, però a més hi ha la llei per enmig. L'empresa que promou el Palma Springs va veure com el Govern Bauzá li negava la llicència de gran establiment comercial per no complir la Llei de comerç. I l'Ajuntament de Palma, amb la llei a la mà, ha denegat la llicència municipal perquè no té l'autonòmica, imprescindible per a les grans superfícies.
Quan hi ha tants de motius i, a més, hi ha la llei, a la política li convé posar la llei com a bandera, encara que vagin sobrats de raons.