05/01/2023

Masclistes de sempre, noves excuses

2 min
'Machos Alfa', una nova sèrie de Netflix.

Netflix ha estrenat Machos alfa, una nova sèrie protagonitzada per quatre amics que fan honor al títol de la comèdia. El Pedro, el Santi, el Luis i el Raúl experimenten les incomoditats de la quarantena. I, casualment, totes tenen a veure amb la seva relació amb les dones. Un li posa les banyes a la seva parella, però quan ella li demana obrir la relació ell no pot suportar la idea de compartir-la. A l’altre l’han acomiadat de la feina per les seves idees retrògrades i veu com una dona el substitueix en el càrrec. El tercer és un divorciat que no ha superat la ruptura i quan se li instal·la la seva filla adolescent a casa això li suposa un maldecap. I l’últim passa una crisi de parella amb la seva dona i està tip d’haver d’anar a les reunions d’escola pels problemes pedagògics del seu fill.

Són els mascles de tota la vida: barroers, mentiders, poc compromesos i insensibles. Els personatges femenins continuen ajustant-se als estereotips associats a aquest tipus de protagonistes: algunes són escarrassades, altres frívoles, altres histèriques, la majoria esculturals, la meitat unes bledes i totes molt pesades perquè no aconsegueixen que ells estiguin a l'altura. La innovació és que la sèrie aprofita l’onada feminista actual per engrandir encara més l’humor masclista de tota la vida. En el guió només s’hi ha hagut d’afegir el vocabulari elemental dels nostres temps: patriarcat, masculinitat tòxica, consentiment, cos normatiu... La gràcia radica en explotar les male tears, les llàgrimes d’home, el lament victimista dels mascles davant les reivindicacions de les dones. El to i l’humor de la sèrie recorden l’enfocament de la pel·lícula Todos los hombres sois iguales que Manuel Gómez Pereira va dirigir el 1994. Fa trenta anys que es va estrenar però és com si el temps no hagués passat. És més, en aquella pel·lícula els rols femenins fins i tot eren més moderns que els de la sèrie d’ara. El protagonisme dels mascles alfa les converteix a elles en una comparsa ridícula, molesta i antipàtica. I ells, amb el seu masclisme reaccionari, són personatges tractats amb una gran condescendència i humor.

La sèrie no té perspectiva de gènere. Només ho fa veure. En realitat, s’aprofita del feminisme per fer lluir el masclisme de sempre. La pudor de naftalina insuportable de tota la vida amb les dones com a antagonistes aixafaguitarres. En comptes d’avançar en el discurs, transporta l’espectador cinquanta anys enrere.

El mascle alfa està de pega

Risto Mejide i Mariló Montero van fer unes campanades desastroses a Telecinco. Van demanar menys crispació social per aquest 2023 i van celebrar la festa a cops de martell. De les garrotades, Mejide es va fer mal en un dit. També va llançar mocs a la competència en un gest de prepotència molt mal calculat. Dimarts a la tarda, al Todo es mentira, el seu míting afectat per justificar-se va ser un mansplaining de manual. La imatge de Risto Mejide començant l’any amb la mà embenada i enviant un discurs victimista a Ana Obregón ple d’incoherències i excuses barates és l’estampa més clara de la decadència del mascle alfa a la televisió.

stats