Marcar perfil polític dient no a una paupèrrima llei educativa balear

L’any nou ens ha duit reflexions com: els partits del Pacte hauran de començar a marcar perfil propi en aquest 2022 preelectoral. No hi ha dubte que el canvi de lideratge a MÉS per Mallorca per una persona que va qüestionar el pes del partit en el pacte d’esquerres i que va proposar la revisió dels acords de governabilitat reforcen aquest tipus d’anàlisis que, per lògica estratègica, també toquen Podem.

Així doncs, si es tracta de sortir de l’ombra del principal partit del Govern, l’educació pot ser un bon punt de partida. De motius no en falten.

Després de la calamitosa gestió educativa del Govern de Bauzá, el Pacte ho ha tingut fàcil per mostrar una imatge diferent de l’autoritarisme i la irracionalitat que ens van acompanyar fins al 2015. Però una altra cosa és, tot i les millores en molts d’assumptes, la nota que podem posar a la feina de la Conselleria d’Educació. Si sabem mirar més enllà de l’autobombo, els discursos solemnes i les veritats a mitges, veim deures per fer respecte de qüestions molt importants del nostre sistema educatiu.

En aquest context, l’aprovació d’una llei educativa balear pot convertir-se en la millor pantalla de fum per tapar tots els deures que no s’han fet. Així, en un exercici de malabarisme verbal, ens explicaran que amb el desplegament de la llei es començaran a posar solucions als problemes als quals podríem haver proposat solucions des de ja.

Una llei educativa balear no és obligatòria. Tindria sentit si representàs millores significatives per al nostre sistema educatiu respecte de la legislació estatal, però no ho fa. També cal remarcar que aquesta llei no és el fruit de la demanda de la comunitat educativa. Tot i les insinuacions, aquesta llei no respon a una petició del document d’Illes per un Pacte, a més de no tenir en compte la majoria de les propostes que feia. Seguint, és important destacar que en l’aprovació de l’informe sobre el projecte de llei al Consell Escolar de les Illes Balears, la suma dels vots contraris i les abstencions, 20, superava els vots favorables, 12. No es pot parlar d’entusiasme.

Qualcú dirà que ningú no es pot fer enrere al suport a la llei perquè forma part dels acords de governabilitat. Una altra veritat a mitges. Els Acords de Bellver es marquen proposar una llei d’educació específica per a les Illes Balears "que inclogui un finançament adequat per al sistema educatiu". Aquí cal veure què entén cadascú per finançament adequat. Els partits del Govern ho van dir en els seus programes electorals del 2015. El cas és que el projecte de llei es marca arribar a una inversió del 5% del PIB, per davall de la mitjana europea que és del 6% (xifra de l’Anuari de l’educació). Ho trobam adequat? Casualment, es proposa el 5% tal com ho fa la LOMLOE. Res millor per a les Illes? A més, s’aspira a arribar a aquest 5%, de manera progressiva, en el termini de vuit anys, que vol dir el 2030. Aquesta moto és molt mala de vendre com a finançament adequat i ningú no té necessitat d’embrutar la seva credibilitat donant-li suport.

I què passa amb altres temes fonamentals per a la millora de la qualitat del nostre sistema educatiu? Sense un bon finançament tot és difícil. Així i tot, si la llei no assenyala problemes bàsics i no proposa línies generals compromeses, tampoc no anam enlloc.

Un apunt abans de continuar. És cert que la llei autonòmica reconeix el caràcter educatiu del primer cicle d’Educació Infantil, però això ja ho fa la LOMLOE.

Tornant a les assignatures pendents, a l’exposició de motius s’hi esmenta el dèficit d’infraestructures i l’increment constant de població escolar, però no s’atreveixen a fer una breu radiografia de la realitat. Així, fets com l’arribada de prop de 2.000 alumnes de fora cada curs per incorporar-se al sistema sense un creixement d’infraestructures o que a Palma no s’hi hagi construït cap escola o institut els darrers deu anys no aconsegueixen ni mínims compromisos. Sobre les ràtios, el compromís és ben pobre: es farà un futur pla i la reducció obligatòria que es marca és del 10%, quan tenim molts de grups que ja augmenten un 10%.

El problema de la segregació escolar ni s’esmenta, amagant la vergonyosa realitat de zones densament poblades. El mateix amb la insuficient oferta de places d’FP.

Quant a la llengua, l’exposició de motius no fa cap referència al retrocés de l’ús social del català a les Illes o de la pèrdua d’ús i de competència al sistema educatiu. Per això, a l’articulat es fa poc més que dir que el català és la llengua pròpia i vertebradora del sistema educatiu i s’aposta pel Decret de Mínims, una norma que caldria veure si es compleix a tots els centres.

Som davant una llei que mira al futur. Ho deixa tot pel futur. Per a avui, paraules boniques: pau, coeducació, competència digital, perspectiva de gènere, escolarització equilibrada... De compromisos, pocs.

Qualcú podrà penjar-se la medalla de ser l’artífex de la primera llei educativa balear. Perquè aquí el que importa és ser el primer, no tant la utilitat de la llei. Falta saber qui està disposat a penjar-l'hi, quedar a l’ombra o ser recordat per no haver-se plantat.    

Iñaki Aicart és docent