Estrenem la primavera d’aquest 2024 sense pressupostos i amb eleccions anticipades, una notícia que ens agafa a més d’una per sorpresa i amb una certa desesperació. Dins els col·lectius als quals estic associada, com ara l’associació Renovem-nos, tots hem rebut la notícia amb preocupació.
En un moment de crisi climàtica creixent, grans necessitats d’actuació a causa de la sequera i amb els deures de la transició energètica sense gairebé començar a Catalunya, ens quedem amb un govern en funcions tirant de despesa ordinària. Si bé el pressupost de l’any passat s’allarga, les partides que reflecteixen noves necessitats no progressen. Quan la situació en què ens trobem és del tot extraordinària, els pressupostos de l’any passat no reflecteixen la necessitat d’actuació. Com a exemple, noves iniciatives com ara l’energètica pública, que just celebra un any, es queden sense reforços per expandir-se i sense possibilitat de prendre decisions importants fins que no hi hagi nou govern. Les partides de la sequera, així com les decisions necessàries per gestionar-la, queden pendents d’equilibris i tempos electorals.
Potser encara pitjor que no tenir pressupostos és el fet que vindran mesos de canvis de càrrecs, distraccions i retards en decisions importants. Per si no n'hi hagués prou, això passarà enmig d’un estiu que es preveu extremadament difícil. De fet, potser passarem aquest estiu tan difícil sense ni tan sols govern. Potser així ningú tindrà la culpa de res quan falti aigua i no s’hagin pres mesures per continuar restringint-ne els usos amb restriccions sense precedents. També ens quedarem sense interlocutors per negociar com, d’on i a quin preu podrem rebre més aigua si ens en manca.
Ara que cal lideratge per afrontar aquesta crisi, ens quedem sense lideratge. I el més trist és que potser no és casualitat. Per què cal assumir el lideratge enmig d’una crisi, si podem pentinar el gat fent eleccions i evitar qualsevol responsabilitat? En la política del segle XXI, potser els polítics hi guanyen, amb aquests càlculs, però tota la resta hi perdem.
La crisi climàtica és avui visible i inevitable. Els problemes d’aigua, temperatures altes i focs són cada vegada més freqüents i passen dins el cicle electoral de quatre anys. A qui li faci por gestionar desastres, no cal ni que es presenti a les eleccions perquè, probabilísticament, els tenim garantits. Ens agradi o no, aquesta necessitat de gestió no pararà de créixer. Crec que tots som prou grans per entendre que aquests desastres climàtics superen les fronteres i tenen una envergadura sovint inassumible, però, al mateix temps, hem de reconèixer que una bona gestió pot marcar la diferència.
Potser caldrà anar a veure la Moreneta, com ja va fer el govern del tripartit el 2008, en plena sequera també històrica, tot i que menys severa que l’actual. Uns amics meus, investigadors a la Universitat de Yale, just documenten en un nou estudi que aquestes visites a les deïtats poden fins i tot arribar a “funcionar”. L’argument és el següent: si mirem les dades, es crea una mena de miratge i sembla que pregar als déus funciona perquè, quan ho fem, la situació és tan desesperada que potser sí que acaba plovent. Desesperada, la situació, ho és. Jo, personalment, m’encomanaré a la Mare de Déu de Coaner. A part de més pluges, li demanaré que, de les eleccions del 12 de maig, en puguem obtenir un pacte valent que doni prioritat al bé comú i intenti recuperar el temps perdut en matèria d’emergència climàtica.
