La mar eclipsada
Un eclipsi total pot funcionar com a metàfora (n’hi ha tantes) de la turistificació i la massificació que se’n deriva: si a l’eclipsi un cos celeste relativament petit n’arriba a ocultar un de molt més gran, aquí són els especuladors –més que no els turistes–, els que arriben a tapar per complet els mallorquins al seu propi lloc de residència. I a fer-los sortir de l’òrbita.
Que sapiguem, a hores d’ara no han aparegut negacionistes de l’eclipsi (encara hi som a temps) que afirmin que no existeix cap eclipsi, sinó que és una apagada programada per Pedro Sánchez. Sí que existeixen negacionistes de la turistificació i de la massificació, tot i que darrerament s’han reciclat en un nou corrent que accepta l’existència d’aquests fenòmens, però en dona la culpa al govern anterior. Els nostres governants no acaben de trobar el moment, per altra banda, de reunir-se amb el GOB i Terraferida després de la manifestació del passat 26 de juliol, amb 70.000 persones reclamant contra el turisme de masses. El conseller de Turisme, Jaume coño Bauzá (fa servir aquesta paraula al Parlament), diu que té “l’agenda complicada”: a l’estiu, ja se sap, els sopars i dinars es multipliquen. La manifestació també és recordada per unes càrregues policials completament injustificades, que arribaran als tribunals de bracet de 25 manifestants que han anunciat denúncies contra la Policia Nacional per aquelles agressions vergonyoses de servidors públics contra els ciutadans que els paguen el sou, l’uniforme i fins i tot la porra amb què peguen.
Més notícies d’aquests dies que podeu llegir a l’ARA Balears: ‘Les Balears baten el rècord de pressió humana en un mes de maig, amb 1,86 milions de persones’, ‘Un de cada tres habitatges venuts a les Balears durant el segon trimestre de l’any el va adquirir un comprador estranger’. No cal ser un analista gaire perspicaç per comprendre la realitat que mostren aquests titulars: fins i tot s’entén qui se’n beneficia i qui en surt perjudicat. Enmig del vertigen d’unes illes devorades per l’avarícia, es produeix l’esdeveniment de l’eclipsi, que ens situa en un escenari no de privilegi, sinó de perill i emergència.
També a la mar: el dia de l’eclipsi sortiran (o hauran sortit, segons quan llegiu això) més de deu mil barques a les aigües de les Balears. No són pasteres, són embarcacions d’esbarjo i de luxe. Com podeu també llegir a l’ARA Balears, la mar Balear tardarà anys a refer-se de la destrossa que significa aquesta aglomeració. En paral·lel rebem la notícia que la boia de la Dragonera ha mesurat el rècord absolut de temperatura superficial d’aigua de la mar, amb 32,71 graus. Qualsevol temperatura igual o superior a trenta graus a la mar és indicativa de greus problemes.
Els més cínics diran que no vivim dins la mar, però com sempre s’equivoquen: sí que hi vivim. Hi vivim tots, dins la mar, però especialment els que vivim en illes. Hem agafat el camí per posar fi a la mar Mediterrània, o per causar-hi danys irreversibles. Els nostres governants consideren que han fet un ou de dos vermells restringint per un dia la circulació a la serra de Tramuntana, quan les restriccions haurien de ser de tot l’any. A més d’això, és imprescindible que comencem a preocupar-nos no tan sols per la vorera de mar, sinó per la mar mateixa. I que trobin el moment per reunir-se amb els ecologistes i escoltar-los, perquè tenen raó. I mai més –mai més– que cap policia gosi posar un dit damunt d’un ciutadà que legítimament, noblement, es manifesti per demanar que no eclipsem la mar; i tot, a canvi d’una cosa tan miserable com els doblers.